Tot el que necessites per anar al teatre

Atalaya: Rey Lear: Una aposta valenta per un Lear etern

Atalaya: Rey Lear
29/04/2021

El Rei Lear és una de les principals tragèdies i de les més famoses de William Shakespeare. Com deia Lluís Pasqual abans de la representació que va dirigir al 2015, “el Rei Lear és la catedral del teatre. Si la Passió segons Sant Mateu representa tota la història de la música, en el Rei Lear s’hi reuneix tot el teatre de la humanitat”. El tema principal del Lear és la ingratitud filial  però també la vellesa, la bogeria i el poder.  De manera intercalada s’hi afegeix la història de Gloucester i els seus fill que incorpora a la trama els sentiments de gelosia, ambició i destrucció. En el Lear s’hi donen tots els tipus de drama acadèmics, d’acció, de personatge i d’ambient. Saber introduir-los i tractar-los tots adequadament és la feina del director i dramaturg, Ricardo Iniesta que ho aconsegueix  amb una senzillesa i efectivitat notables, però, si bé s’agraeix l’escurçament d’una peça molt llarga, s’ha eliminat part de la riquesa dels diàlegs i s’ha optat per un excessiu moviment i un ritme frenètic sent de vegades aclaparador i que pot arribar a resultar monòton en algun dels seus passatges.

La companyia andalusa Atalaya amb una llarga trajectòria en teatre d’investigació presenta aquest Shakespeare, amb una lectura contemporània i una interpretació actual però alhora fidel al text i als tres drames citats.

Tots els actors i actrius de la companyia fan una feina acurada i precisa tot i que voldria destacar a Marga Reyes que interpreta el difícil paper d’un Rei Lear ofuscat, obtús, cruel però dolgut fins a la bogeria.  Fins ben entrat el segle XVIII i per influència de les prohibicions de l’església catòlica, les dones no podien exhibir-se en un escenari. El rei Lear, un personatge potent, poderós i molt masculí és interpretat per una dona. Fa sis anys el rei va ser interpretat per Núria Espert. En ocasió d’aquell rei Lear, Lluís Pasqual va dir: “Després de la primera frase, la màgia del teatre fa que no veiem una dona sinó el Rei Lear”. És un paper difícil tant el text com el moviment i Marga Reyes s’hi troba còmode i va creixent a mida que transcorre l’obra.

També brilla a l’escenari el bufó  Lidia Mauduit, omnipresent a moltes escenes i contrapunt del pensament del rei.

L’escenografia agosarada i exuberant intenta donar sentit als diferents moments i escenaris de la peça. La composició musical de Luis Navarro és una música rítmica, repetitiva, de cadència monòtona com una percussió medieval anticipatòria de la tragèdia que sobrevindrà. Benvingut un Shakespeare després, o encara durant, la pandèmia.

 

← Tornar a Atalaya: Rey Lear