Tot el que necessites per anar al teatre

Assassinat a l’Orient Express: Un altre tipus d’adaptació

Assassinat a l’Orient Express
4/12/2021

Portem uns quants anys amb versió quasi anual d’una novel·la de la prolífica Agatha Christie… i quasi sempre amb força èxit de públic. La ratonera, Y no quedará ninguno, Testimoni de càrrec, Muerte en el Nilo, La Teranyina, etc. Un allau de propostes que va començar cap el 2014 i que ha aconseguit que alguns espectadors esperin cada temporada la seva ració de crims. En aquesta ocasió ens arriba un dels títols més coneguts de l’autora britànica, tant per la seva sorprenent resolució com pel fet d’haver-se adaptat al cinema en dos estel·lars produccions.

Val a dir que moltes adaptacions de Christie delaten un estil i una fusteria teatrals que acaben resultant antiquats. Aquest cop, però, crec que s’ha aconseguit un llenguatge natural, unes situacions més versemblants -tenint en compte el gènere en el que s’inscriuen- i un ritme que avança amb bon peu. A més, la direcció d’Iván Morales és respectuosa i es pren seriosament el projecte. Hi ha escenes molt ben resoltes, un treball d’escenografia força elaborat i, sobretot, una direcció d’actors més que correcta. En aquest sentit, només cal aplaudir el magnífic repartiment que s’ha aconseguit, amb uns encertadíssims Eduard Farelo, David Bagès, Anna Barrachina, Isabel Rocatti i Vanessa Segura, entre d’altres.

Crec que el resultat final demostra que es poden fer adaptacions de Christie des d’un altre prisma i amb tot el respecte professional que es mereix. És cert que es tracta d’un teatre una mica antiquat, fins i tot superat, però tot i així està clar que amb aquest material es poden fer produccions més que dignes.

← Tornar a Assassinat a l’Orient Express