En Ramon té la necessitat d’explicar la història d’un viatge que va fer amb el seu germà Martí, anys enrere, resseguint les passes que va fer el seu avi, a qui no van conèixer i de qui no sabien res. De fet, poc en saben, o més aviat res, de la seva família. No tenen ni idea de perquè els seus pares van marxar i els van deixar amb l’àvia al poble, qui era realment l’àvia o, en definitiva, qui són ells en el context de les seves vides. Aquest viatge per Europa, fent el mateix trajecte que als anys 40 el seu antecessor, els ha de connectar amb la història de la seva família i donar-hi sentit a tot. Ho això és el que pensava en Martí, darrera del qual va anar en Ramon. Però, d’aquest viatge, només va tornar un germà.
L’espectacle se’ns presenta amb en Ramon Micó explicant als espectadors que necessitava explicar aquest capítol de la seva història i que, amb el seu company d’escenari, en Gerard Bosch -qui donaria vida a en Martí-, i el director Oriol Morales, havia aconseguit posar ordre a les seves idees per presentar-ho davant del públic.
Micó és un autèntic narrador, t’atrapa des de l’inici del seu discurs mig improvisat (o això aconsegueix que sembli) i desitges saber què va passar. No és només el seu to de veu i les seves maneres, sinó la capacitat que té d’implicar-te en el que sent, en les seves emocions, en els seus records. A mesura que passen els minuts, vas caient en el seu parany de paraules i no vols sortir.
Bosch traspassa d’ell mateix a en Martí amb una convicció total, renyaries i alhora abraçaries al somiador que et presenta. Un personatge perdut que realment necessita sentir-se viu i en contacte amb el món, buscar, descobrir, indagar… sobre el què l’envolta. I no cal dir que té una gran habilitat musical.
El text i tot l’espectacle té un engranatge perfecte. Amb un marc auster i molt adient, entre papers antics, projeccions audiovisuals necessàries i moments musicals molt encertats, es crea un clima a l’escenari de nostàlgia i enyor que entendreix a tot aquell que es troba presenciant els moments entre els dos germans.
La història és real o no? La veritat és que no importa, el viatge és tan interessant i està tan ben narrat que la seva versemblança queda en un segon pla.