És el primer espectacle de la Companyia Geminis. La vam conèixer al concurs “Riiiing els musicals que truquen a la porta” fa dos anys. Allà va guanyar el premi a la “Millor lletra de cançó”. Aquest concurs va ser una iniciativa per impulsar la creació de teatre musical en català i d’allà han sortit obres que han tingut un gran recorregut i han recollit premis com Ànima, Batec o Artemis.
Artemis és un monòleg musical creat i interpretat per Mireia Morera i tracta sobre la relació mare-filla, la soledat, problemes psicològics i les maneres de superar-los. Aquesta obra ha estat nominada com a millor musical de proximitat als premis Butaca d’enguany.
Dirigida per Pol Sanuy, Mireia Morera n’és la dramaturga, la compositora i la intèrpret. Mireia s’acompanya amb un únic instrument, un teclat Roland Phantom que ella fa anar amb gran habilitat mentre canta, interpreta diferents papers. La música gravada del mateix teclat va sonant en escenes en les que no canta, gràcies a Marc Utrutia, encarregat de l’espai sonor.
És una història d’un pare absent i enyorat, una mare que fa el que pot i una filla adolescent que també fa el que pot amb les seves pors i inseguretats. El text està molt ben enllaçat amb les cançons, les fantasies de futur de la protagonista i els somnis que no s’acaben de convertir en realitat.
Mireia Morera ho és tot i tots els personatges. No és d’estranyar que estigui nominada al Premis Butaca com a Millor artista de teatre musical d’enguany.
L’escenari és molt curiós, una capsa on hi cap tot, dos pisos, dues habitacions, el teclat, capses i bancs per crear diferents situacions (Joana Martí). La il·luminació de Reimon Monchi li dona un aire de misteri i de tensió que s’escampa per tota la sala.
Després d’Artemis, la Companyia Geminis ha presentat amb força èxit Un refugi al sol. Amb aquests dos espectacles, creiem que han començat fort i tiraran lluny amb aquesta empenta de creativitat, joventut, energia i una il·lusió inacabable.