Sobre homes invisibles i allò que no s’explica

Arbres

Arbres
12/11/2014

“A totes les ciutats hi ha homes invisibles i semàfors en vermell” diu repetidament en Llorenç. Ell n’és un, un home invisible que, a més, amaga força coses… Arbres és un thriller poètic escrit per Marc Artigau i dirigit per Aleix Fauró que ens trasllada al bosc interior de tres personatges que no són ni fan el que sembla: la Lluna (Isis Martín), l’Alba (Carmela Poch) i el mateix Llorenç (Norbert Martínez), tres personatges amb una relació poc convencional i identitats que s’encreuen. La Virgueria ens ofereix un conte amb elements de fantasia i d’intriga, però ple de pensaments, reflexions i sentiments absolutament reals -atracció, obsessió, por, vulnerabilitat, mentida, venjança…- escrit amb la sensibilitat, delicadesa i ironia marca de la casa.

A destacar la gran actuació de Norbert Martínez, que aconsegueix inquietar-nos des del primer minut amb la seva respiració trasbalsada, els moviments neguitosos i l’enorme expressivitat d’un personatge ple de matisos. Però com diuen a l’obra, “el més important d’una història és allò que no s’explica”, així que haureu d’anar vosaltres mateixos a veure-ho a la Sala Beckett!

← Tornar a Arbres

Enllaç copiat!