Dia d’estrena a la Sala Atrium, sortim amb temps i ens trobem amb una tormenta que ens deixa xops. Però val la pena, tant la proposta com per anar al teatre. Amb un petit retard en l’hora d’inici per esperar a tots aquells “malalts de teatre” i que no ens volem perdre anar al teatre per molt que la climatologia vulgui el contrari.
Ens trobem amb un monòleg escrit i dirigit per Queralt Riera. A més interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Una obra amb veu de dona que ens explica la resistència i duresa de 3 episodis que molt bé podrien ser 3 monòlegs independents.
Primer veiem com una dona apareix vestida de núvia amb una taca de sang. A poc a poc, i a tres veus, ens explica en un magnífic monòleg el seu casament i com s’ha esvaït el seu gran dia. A partir d’aquest gran inici, el segueixen (sense cap tall i sempre amb un fil conductor) el passat d’aquesta dona. Una infantesa que no ha estat gens fàcil i per tancar veiem com és la seva caiguda a l’infern.
Inicialment veiem que ens expliquen de forma amena i en certs moments divertits la història d’aquesta dona. Però el somriure inicial s’apaga de mica en mica fins arribar a un punt amarg. La història ens atrapa des d’inici i no ens deixa fins al final.
M’ha impactat i recomano, sense cap mena de dubte, que aneu a veure-la.
Si vols veure l’opinió sencera .. a l’enllaç