Aquí ‘De Santander a NY’

13/09/2018

burxar el dolor amb veu de dona

Dia d’estrena a la Sala Atrium, sortim amb temps i ens trobem amb una tormenta que ens deixa xops. Però val la pena, tant la proposta com per anar al teatre. Amb un petit retard en l’hora d’inici per esperar a tots aquells “malalts de teatre” i que no ens volem perdre anar al teatre per molt que la climatologia vulgui el contrari.

Ens trobem amb un monòleg escrit i dirigit per Queralt Riera. A més interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Una obra amb veu de dona que ens explica la resistència i duresa de 3 episodis que molt bé podrien ser 3 monòlegs independents.

Primer veiem com una dona apareix vestida de núvia amb una taca de sang. A poc a poc, i a tres veus, ens explica en un magnífic monòleg el seu casament i com s’ha esvaït el seu gran dia. A partir d’aquest gran inici, el segueixen (sense cap tall i sempre amb un fil conductor) el passat d’aquesta dona. Una infantesa que no ha estat gens fàcil i per tancar veiem com és la seva caiguda a l’infern.

Inicialment veiem que ens expliquen de forma amena i en certs moments divertits la història d’aquesta dona. Però el somriure inicial s’apaga de mica en mica fins arribar a un punt amarg. La història ens atrapa des d’inici i no ens deixa fins al final.

M’ha impactat i recomano, sense cap mena de dubte, que aneu a veure-la.

Si vols veure l’opinió sencera .. a l’enllaç


Tot el que necessites per anar al teatre

Aquí ‘De Santander a NY’

Aquí ‘De Santander a NY’

Aquí és un monòleg de Queralt Riera interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Totes elles són la Lis, una supervivent que es cansa de viure; una dona d’una sensibilitat extrema, però també dura i resistent.

Tots nosaltres estem fets de múltiples “nosaltres”, som el que hem estat, els infants, els adolescents, els feliços, els solitaris… I tots els “nosaltres” que ja som, segueixen formant part del nostre ésser en l’aquí i l’ara.

Sinopsi

Una dona apareix a l’estació de tren Grand Central Station de Nova York. Vestida amb un vestit de núvia amb una taca enorme de sang. En un monòleg interior, íntim i fràgil, la dona ens anirà explicant cóm ha arribat fins allà, què vol dir aquesta taca al vestit, qui és i d’on ve. Una vida com la de molts d’altres, que s’anirà desgranant i esquinçant fins a trencar-se del tot.

Ha passat un any, la dona segueix a la Grand Central Station de Nova York. No ha sortit de l’estació des que va arribar. Ha de prendre un decisió, la vida l’atropella com a molts d’altres.

Fotos

Aquí ‘De Santander a NY’Aquí ‘De Santander a NY’Aquí ‘De Santander a NY’Aquí ‘De Santander a NY’

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.

Articles relacionats