Tot el que necessites per anar al teatre

Antoine, el musical: Descobrint flors rares en un asteroide

Antoine, el musical
5/03/2020

L’altre dia vaig estar veient Antoine, un musical que posseeix les hechuras d’un espectacle de gran format, però que, alhora, transmet la intimitat d’una producció petita, que balla entre el teatre adult i el familiar, però sobretot aconsegueix fer-nos sentir la proximitat de l’emocional amb una proposta molt diferent a el teatre musical habitual.

Confesso que no sóc un d’aquests amants de El Petit Príncep, el vaig llegir en el seu moment, però no em va tocar com li ha tocat a tantes altres persones. No obstant això, al veure Antoine em vaig adonar que potser no el vaig llegir en el moment adequat, el trenat de realitats que existeixen al musical em van obrir portes que me’l van redescobrir, fent-me sortir de teatre amb la sorpresa de veurem emocionat. Potser va ser l’aventura vital d’Antoine o l’amor per l’intangible del petit príncep, no ho sé, però allà hi era.

Un asteroide a la meitat de l’escenari és testimoni d’aquest xoc de realitats, la de Saint-Exupéry i la de la seva més més famosa creació. Una aroma com de somni es desborda, com una flor rara, davant nostre, transportant-nos en un viatge a través de el temps i de les dimensions, entre el drama, la poesia i el realisme màgic, retratats per unes cançons i una música, creació de Elefantes, enganxosa, delicada, d’atmosfera envoltant, que perfila la poètica d’aquest espectacle i que ve de gust recuperar després de la funció.

Tant la direcció d’Ignasi Vidal, com es nota que coneix a la perfecció el terreny que trepitja, com el fantàstic elenc (Tots i totes!), Realitzen una acurada tasca, explicant-nos aquest conte per a adults amb ritme i emoció. Les recreacions dels passatges de el llibre són una delícia, posseeixen l’halo màgic de càrrega justa, entre filosòfica i infantil, per atrapar-nos. Feinada el de Víctor Massan i Alberto Vázquez que aposten per arriscar-se, donant vida a uns personatges entre el histriònic i el entranyable -Gràcies! -. Un ambient que es barreja amb la fascinant, i desconeguda per a molts, vida d’Antoine de Saint-Exupéry, encarnat per un inspirat i generós Javier Godino. Més actors amb aquest pes escènic en musicals, si us plau! A què acompanya una estupenda i potent Aida de la Cruz. És cert que em va costar entrar a la proposta de trobar a un actor adult interpretant a el Petit Príncep, Shuarma, cantant d’Elefantes, s’estrena en la interpretació amb aquest paper. Res a objectar al seu treball, però va ser un exercici exigent per a mi com a espectador veurel en aquest paper. Encara em pregunto com hagués resultat l’espectacle amb un nen en aquest paper. Però aquesta és la proposta i és completament disfrutable.

Grans veus, vibrants, interpretacions notables i una posada en escena que agafarà cos i brillarà més i més al llarg de les representacions. Antoine és un gran viatge per un univers a què alguns diuen conèixer, però del què molts sortiran sorpresos i emocionats.

← Tornar a Antoine, el musical