Tot el que necessites per anar al teatre

Andrea pixelada: De ficcions i realitats

Andrea pixelada
24/03/2019

Passa el temps i, cada vegada, resulta més evident que els més joves tenen una manera de relacionar-se amb la ficció molt diferent a la de persones de generacions anteriors. És important que el teatre comenci a absorbir aquestes noves mirades i tractar-les a sobre de l’escenari, si no vol perdre del tot l’interès d’aquest jovent que són ja més present que futur. Andrea Pixelada s’aproxima al fenomen dels booktubers (adolescents que fan crítiques de llibres a YouTube) per parlar dels límits entre realitat i ficció, de com la ficció influeix en la construcció mental del món i de com les veritats que creiem són, moltes vegades, també relats construïts. La dramaturga Cristina Clemente domina amb habilitat aquest trencaclosques narratiu esbojarrat de realitats contraposades, deixant sobre la taula alguns temes de rabiosa actualitat i un bon grapat de suggerents interrogants. Curiosament, la direcció de Marianella Morena opta per no utilitzar vídeos ni cap suport audiovisual per l’ocasió, donant un original toc artesanal al conjunt. El principal problema, potser, és que el to de l’espectacle resulta un pèl histriònic i això fa que es perdin matisos i alguna altra subtilesa que sí que sembla entreveure’s en el text. En qualsevol cas, el muntatge és àgil, divertit i obre debats interessants, malgrat que els girs argumentals es precipitin de forma abrupta en el seu tram final a causa, en general, d’un ritme accelerat en excés.

← Tornar a Andrea pixelada