Això ja ho he viscut
16/06/2019
Aprenem a base d’errors

I si el nostre avui no fos l’avui? I si fos l’ahir o el demà? I si el que estem vivim ja ho hem viscut, una vegada i una altra? Una espècie de temps cíclic que ens porta a reviure eternament tot allò que ens ha passat, però que no defuig la possibilitat de canviar el futur fent una elecció diferent, encara que sigui mínima, d’algunes de les nostres decisions.

Més o menys, això és el que explica Això ja ho he viscut, text de J.B. Priestley sota la direcció de Sergi Belbel que podem veure a la cartellera teatral de Barcelona. Amb una narrativa amb un tema complex d’explicar als espectadors perquè copsin tots els matisos importants, aquest muntatge té un plantejament d’inici bastant clar i accessible, però que es va intensificant i desdibuixant a mesura que avança la trama.

El que comença com una trobada “casual” en un hostal, acaba provocant un embolic entre les persones que s’allotgen allà, relacions personals que es modifiquen i evolucionen al llarg del text. Amb una escenografia molt encertada –a excepció de les columnes del porxo que a vegades tapen la visibilitat-, es crea una ambientació adequada per a la reflexió del concepte de temps. De la mateixa manera, la producció i disseny dels llums i els efectes sonors també creen un espai molt adient per reflexionar científicament i filosòficament del nostre present, passat i futur.

Jordi Banacolocha i Míriam Alamany interpreten als amos de l’hostal on s’allotgen els personatges de Roc Esquius, Sílvia Bel i Lluís Soler que es (re)trobaran entre ells i amb el doctor a qui dóna vida Carles Martínez. Tot i que el text pot ser farragós a vegades, sobretot en les parts en què s’explica científicament el concepte “temps”, la naturalitat de les actuacions de Banacolocha i Soler introdueixen a l’espectador en les seves xerrades suposadament banals i per passar el temps. És un gust veure a aquests dos actors asseguts a dues butaques compartint text i conversa.

Pel que fa a la resta de personatges, va per moments. En algunes situacions l’acció evoluciona amb exquisidesa, però en d’altres – la majoria- la interpretació es troba forçada, sobreactuada, fent que l’espectador desconnecti en molts moments de l’obra. Personatges com el de Bel queden massa forçats i no semblen creïbles a ulls del públic, que espera en certes converses un desenvolupament més assossegat i natural. Una intensitat forçada que va en augment mentre avança la producció i deixa a l’espectador descol·locat.

En conjunt la peça promet molt, però peca de forçar els personatges, creant una intensitat desmesurada i inversemblant. Un error que fa caure un muntatge que podria haver sigut un revulsiu al fil temporal que Belbel està elaborant amb les seves darreres peces al teatre.

Tot el que necessites per anar al teatre

Això ja ho he viscut

Això ja ho he viscut

Sergi Belbel aposta per Això ja ho he viscut una misteriosa història de J.B Priestley sobre el fenòmen dels ‘Déja Vu’, la sensació d’haver viscut anteriorment una situació absolutament desconeguda per a nosaltres fins aquell moment. A escena: Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís SolerRoc Esquius.

Sinopsi

En una pensió rural dels prats de North York, al nord d’Anglaterra, tres individus, el matrimoni Ormund i el professor Farrant, es veuen induïts sense voler-ho a una confrontació fosca i molt estranya. Tots tres tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada, però cap d’ells ensuma que la tragèdia s’aproxima. El doctor Görlter, un físic alemany, estrafolari i misteriós, mirarà d’impedir el desastre.

El director diu:

…(I Have Been There Before) és la tercera de les obres de J.B. Priestley que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris. Això ja ho he viscut, escrita el 1937, i com el seu mateix títol suggereix, tracta una de les sensacions més estranyes i enigmàtiques que ens puguin passar a les nostres vides -i a qui no li ha passat mai?: l’anomenat “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut anteriorment una situació absolutament desconeguda per a nosaltres fins aquell moment. Una sensació que fa trontollar la temporalitat lineal, “cronològica”, dels fets que vivim, que ens pertorba perquè posa en dubte l’objectivitat i la lògica “passat-present-futur”, i que, tot i les explicacions científiques del fenomen, pot causar-nos angoixa i inseguretat.

A l’obra de J.B. Priestley, sis personatges en un entorn rural, un petit hotel idíl·lic lluny del brogit de la ciutat, es troben de cop immersos en un trasbals inesperat quan un hoste, un home estranger amb un aspecte excèntric, els adverteix que aquell serà l’escenari d’una horrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aquí, s’encadenaran els fets en una espiral que es balanceja constantment entre la realitat i el somni, el present i el futur anunciat, la ciència i la malastrugança, i finalment, entre l’acceptació de la desgràcia i les ànsies desesperades dels personatges per canviar el seu futur.

Sergi Belbel

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Claudi Puig Paloma
    12345

    Interessant. Dues hores i quart que no es fan llargues. Una gran interpretació de tots plegats, especialment de Lluis Soler.
    Una gran nit.

    18/07/2019
  • Xavi Hernández
    12345

    Fe d’errates: evidentment volia dir Lluís Soler i no Lluís Homar. Disculpeu

    11/07/2019
  • Xavi Hernández
    12345

    Espectacle molt recomanable en un teatre molt especial. Per mi el text és excel·lent, senzill d’entendre tot i les explicacions científiques sobre el temps. La història t’atrapa ràpidament i l’ambient generat a la sala amb la il·luminació (magnífica) i el so (immillorable per a la història) t’endinsa directament a l’entorn on té lloc l’acció, generant una experiència molt satisfactòria.
    L’escenografia és senzilla però molt efectiva. Els personatges es mouen contínuament per tot l’espai però això no evita que les columnes molestin una mica i t’hagis de moure de la cadira, per poder veure totes les expressions dels personatges.
    En quant al treball actoral trobo força desequilibri. Hi ha uns personatges que treballen d’una manera molt natural però altres se’ls hi veu una mica forçats. El més fluixet és el Roc Esquius que no se li veu còmode en tota l’obra fent que no t’arribi la seva història. La sorpesa per a mi ha sigut descobrir a un Carles Martínez fent un paper extraordinari tot i que penso que encara se li podria haver tret una mica més de suc al peculiar personatge que interpreta. El Lluís Homar excepcional, la Sílvia Bel molt bé tot i que tenia algunes reaccions una mica forçades, el Jordi Bonacolocha molt natural amb dificultats de dicció sobretot al principi de l’obra i la Míriam Alamany correcte.
    Per una altra banda l’obra és una mica llarga tot i que saben mantenir la tensió i no es perd el fil de la trama, i en aquells moments que sembla que tot està com més pla passa alguna cosa a la sala que et fa “despertar” o connectar més de nou. Per tal de donar tensió de thriller es fan pauses molt llargues i s’enralenteixen les converses fent alguna escena una mica més feixuga.
    Resumint, molt satisfet d’haver tingut aquesta experiència teatral, ja m’ha fet reflexionar, m’ha tingut atrapat i el més indispensable teatralment parlant, ha aconseguit fer-me sentir coses que últimament costa molt de trobar peces que et remoguin una mica.
    Una molt bona opció per escollir anar a veure en aquest GREC 2019!!!!

    11/07/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir a la Biblioteca vaig estar veient aquesta obra de l’escriptor i dramaturg anglès J. B. Priestley dirigida per Sergi Belbel. En aquesta ocasió, Belbel no ha fet cap adaptació deixant el text amb algun petit retall però tal com ho va escriure el seu autor. Ens parla del Déjà vu, aquest fenomen que tots en algun moment hem sentit tot fent una reflexió sobre el misteri del temps. La història en to de thriller ens situa a una fonda rural de la vella Anglaterra on arriba el doctor Görtler (Carles Martínez) buscant allotjament i que sorprèn als hostalers (Miriam Alamany i Jordi Banacolocha) per les seves inquietants preguntes sobre els hostes que han de arribar (Sílvia Bel i Lluís Soler) i els que ja hi són (Roc Esquius). Fins aquí, puc dir. La primera part (90 minuts) manté un bon ritme i em va anar atrapant a mesura que avançava, però en arribar la segona part (45 m.), el meu interès va anar decaient fins arribar a un desenllaç, que no pot amagar els anys que té l’obra. Una correcta posada en escena tot i que crec que s’abusa d’alguns efectes sonors. Bones interpretacions en general, encara que voldria destacar Carles Martínez i Lluís Soler magnífics en els seus personatges. Evidentment no és de les millors espectacles que hem vist de Laperla29 però crec que cal veure-la.

    30/06/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Amantes de los viajes en el tiempo, de los universos paralelos, de los deja vu. Atentos porque esta obra os puede llamar la atención!
    Sergi Belbel nos trae una historia que acontece en una pensión rural del norte de Inglaterra donde varios desconocidos se hospedan en sus habitaciones. Todos han tenido una sensación extraña al llegar. Sienten que ya han estado allí anteriormente y las situaciones que viven ya las han vivido.
    Además… todo parece indicar que una tragedia se acerca y solamente el enigmático y misterioso Dr. Gölter parece saber más de lo que dice y quiere intentar evitar el desastre.

    Por lo pronto la trama atrapa.
    A mí más que la historia que me ha parecido algo sencilla me ha atrapado sobretodo sus efectos de sonido. Una maravilla en la que por momentos parecía que estaba viendo una película o una serie de misterio.
    La iluminación también está a la altura. Y la escenografía es espectacular a la vez que sencilla. Realmente parecía que estuviéramos en una pensión rural.
    Actores estupendos aunque a veces algo sobreactuados en plan novela de sobremesa.
    Y quizás recortaría un poco la duración de la obra que resulta demasiado para una historia sin demasiada complicación.

    Aún así una obra muy disfrutable y diferente de lo que ahora mismo está en la cartelera.

    15/06/2019
Articles relacionats
Sergi Belbel remet a Hitchcock i Lynch a 'Això ja ho he viscut'

Sergi Belbel remet a Hitchcock i Lynch a 'Això ja ho he viscut'

7 Juny 2019

Sergi Belbel estrena Això ja ho he viscut a la Biblioteca de Catalunya el pròxim 12 de juny. Es tracta d’un text del J.B. Priestley que, en paraules del director, […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.