Tot el que necessites per anar al teatre

Ah! (Judit): Crits d’indignació

Ah! (Judit)
15/04/2017

Amb la força que el mateix nom de la companyia promet, El Martell presenta en el seu segon espectacle un variat compendi d’escenes relacionades amb temes com la violència o la injustícia. L’esperit de denúncia política i social de la proposta és efectiu i serveix com a recopilació de tristeses que s’han patit i es pateixen arreu del món des de fa segles. La dramatúrgia de Laia Alsina i Ferrer està construïda com una mena de calidoscopi en el qual es barregen totes aquestes situacions terribles que, finalment, desemboquen en un crit de malestar col·lectiu bastant catàrtic. El problema és que el ventall resulta tan ampli que la pretesa contundència acaba per diluir-se en la seva pròpia diversitat. No és fàcil parlar, en un sol espectacle, de violacions, pilotes de goma, la guerra, l’atur, la precarietat laboral, la lluita urbana, la immigració, la pobresa o els trastorns alimentaris sense transmetre una certa dispersió. En qualsevol cas, el trio protagonista fa una feina esplèndida a l’hora de defensar aquest muntatge de vocació no realista, amb pinzellades d’humor absurd, contingut poètic i un pes important de l’expressió corporal. En aquest sentit, cal mencionar el magnetisme de l’actor Martí Salvat la formació en teatre físic del qual juntament amb una bona tècnica vocal i la seva experiència en espectacles de carrer el fan destacar especialment. Així, tot i que es pot trobar a faltar més emotivitat en algun moment, Ah! (Judit) funciona en la seva vessant ètica, estètica i política, portant a escena la veu dels oprimits, cosa que mai deixarà de ser valuosa i necessària per si mateixa.

← Tornar a Ah! (Judit)