Tot el que necessites per anar al teatre

Afasians: The Last Conference: Una autèntica gamberrada, molt divertida

Afasians: The Last Conference
5/12/2016

Havíem vist algun espectacle de “Los Corderos” i no havíem pogut connectar gaire que diguem; recordem un d’ells molt especialment, “El cel dels tristos” que vàrem poder veure en el Festival NEO de l’any 2012… i llavors no vàrem entendre res, ni vàrem poder connectar amb l’espectacle en cap moment.

Ara anem a veure aquest AFASIANS, que es va presentar al Grec d’aquest any, amb moooooltes expectatives, malgrat que encara teníem els nostres dubtes, però ens vam animar i esperem amb ganes la data de la seva representació dins del SALMON Fest., a causa de la gran acceptació i bones crítiques que havia rebut al Grec. Per aquesta producció Los Corderos, han unit les seves forces amb ZA !, per la qual cosa s’han multiplicat per dos…. 2 x 2 = 4. No sabem pas si és a causa d’aquesta multiplicació, però hem de dir que ha estat una agradabilíssima sorpresa, perquè hem gaudit de valent des d’abans de començar la representació.

…. I és que tot just entrem a la sala, amb presses per tal d’asseure’ns a la fila 1, un actor ens aborda i ens ofereix si volem prendre alguna cosa… voleu cervesa o vi ?… Jo demano cervesa i l’Imma vi….. blanc o negre ?, blanc respon l’Imma, malgrat que ella ja s’ensuma de què tot és una conya marinera…. jo no sóc dona i per tant m’ho empasso.

Dos dels 4 actors estan ja a l’escenari, cantant cançons conegudes per tothom, malgrat que una cosa no quadra gaire, ja que les cançons tenen la lletra canviada i totes parlen de gats.

…. i comença el show en forma de conferència qüantica !!!

Una autèntica gamberrada, que en un primer moment ens desconcerta; després ens adonarem que és això precisament el que busquen…. però per sort un cop ens deixem anar i intentem entrar en el seu joc, ho passem “teta”, amb les seves teories “científiques”, amb les seves cançons, amb les seves acrobàcies i en el fet d’estar aquí i allà al mateix temps….. assegut i dret al mateix temps, a sobre la taula o a sota, al mateix temps…. o flotant en l’espai infinit, al costat de la taula.

Ens ajuda a entrar en aquest món “fantàstic” les composicions musicals que interpreten amb objectes fora del que és normal, un sofà o una taula…. el so, s’empodera de l’espai i la il·luminació té una part molt important en tot plegat, començant pel personatge “La Lus”… un focus que es belluga per pròpia voluntat i es converteix en el cinquè actor sobre l’escenari.

Un espectacle que és una autèntica bogeria de començament a final, que porta a l’espectador a un món científic, ple de partícules humanes que s’emprenyen i se’n van de l’escenari o d’àtoms i ones…. perquè diuen que “les ones” estan més de moda. Un humor que juga amb l’absurd i que ens sorprèn en cada gag i en cada acció que van encadenant sense deixar-nos gairebé respirar.

Ens ofereixen entrepans pel que tinguem gana, però seran entrepans molt especials, ja que són vegetarians i ens deixen escollir … de pollastre o de tonyina ???

Però sobretot un espectacle de Teatre físic, en un NO parar, que porta a l’esgotament físic als quatre actors, inclús en el fals descans, asseguts en el sofà…. en el que es queden adormits i el seu somni es converteix en l’escena més trepidant de totes.

Senzillament BRUTAL ….. ah!!! ….. i el que no ens ha quedat clar encara, és si el gat estava viu o mort….. GATO MUERTO ???

Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

 

← Tornar a Afasians: The Last Conference