Tot el que necessites per anar al teatre

A Nation Is Born In Me: Un gos rabiós … i poca cosa més

A Nation Is Born In Me
1/10/2018

Divendres, després de dinar, teníem aquesta proposta de Soren Evinson a la Sala Maria Plans. Un de nosaltres estava en llista d’espera perquè només havíem aconseguit una localitat, i finalment només en Miquel va poder entrar a la sala. Una única representació d’un dels artistes guanyadors de la Caravana de Tràilers (GRUA) de la passada edició del TNT amb la peça “Kapital performance“.

L’any passat a la nostra ressenya dèiem això: Un espectacle amb un sol actor, que intenta ser provocador al màxim amb el públic. Ens ha semblat divertit i s’endevina com una de les millors propostes que s’han presentat i creiem que quan es desenvolupi podrà arribar a ser una proposta trencadora; malgrat tot, aquesta no va ser una de les dues que nosaltres vam escollir.

… Doncs malauradament al nostre entendre, estàvem totalment errats, perquè amb el resultat de la proposta en Miquel no ha connectat gairebé res, a banda dels primers 10 minuts quan l’actor interpreta a un “gos rabiós i emprenyat amb ell mateix”, que ens parla tot dient-nos que el públic “som les seves gosses“.

L’artista Soren Evinson es forma a l’Institut del Teatre de Barcelona i s’estableix a Londres per cursar un Màster en Performance en la Universitat de Londres. Allà va viure 6 anys col·laborant amb altres artistes i mostrant les seves peces.

A NATION IS BORN IN ME, és la primera peça que concep sol i suposa l’inici d’una nova etapa en la seva carrera escènica; és una exploració de com el plaer de la diversió, el plaer d’exercir el poder i el plaer de l’exclusió treballen entre ells per enfortir-se.

Una proposta que entenem, pretén provocar reaccions en el públic i que, segons ell, és el producte d’una obsessió personal per fer alguna cosa que s’ajusti perfectament a la trobada entre l’intèrpret i el seu públic.

A través del cos, el text i l’espai genera situacions que el que pretenen és exercir el poder en el grup i excloure a uns i altres. Per a ell això és divertit.

Mi odio y yo no paramos de follar

Sincerament, no vaig poder captar la idea de por un volia portar-nos el seu creador i les seves “provocacions” a mi l’únic que em van provocar és un absolut avorriment la major part de la seva proposta. No dubto pas que darrere de tot plegat hi hagi un treball minuciós, però no el vaig saber captar.

En sortir pensava “quina sort ha tingut l’Imma en no poder entrar a la sala !!!“.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

← Tornar a A Nation Is Born In Me