Una de les coses més difícils de trobar en el teatre actual són espectacles que portin en el seu esperit un procés de creació veritablement lliure. 30/40 Livingstone té la gran qualitat de transmetre aquesta llibertat tan enyorada, així com una personalitat i originalitat molt especials. Malauradament, el fet que en Sergi López i Jorge Picó, directors i intèrprets del muntatge, hagin creat allò que han volgut no exclou el resultat de ser una proposta un pèl fallida. Plena de referències psicològiques i antropològiques, l’obra planteja la història d’un home que busca… tot i que no sap ben bé què. Aquest conflicte es mou en un terreny de teatre de l’absurd farcit de metàfores sobre la vida i la societat i un treball d’expressió corporal a l’estil Jacques Lecoq bastant interessant. El problema és que la idea inicial no acaba de desenvolupar-se de forma satisfactòria, la narració és massa repetitiva i, més enllà d’al·legories amb més o menys fortuna i certes referències a l’actualitat molt forçades, el text no ens porta enlloc. Gaudim, això sí, d’un Sergi López entregat i un espai escènic molt ben aprofitat. No obstant això, conté massa fragments avorrits i, en conjunt, tot el seu potencial es queda a mig camí.
Enllaç copiat!