Malgrat que, per alguna raó, Stefan Zweig sembla que estigui de moda últimament, cal recordar que es tracta d’un escriptor de principis del segle XX mort l’any 1942. En concret, 24 hores de la vida d’una dona es basa en una novel·la publicada l’any 1929. Això pot ajudar a donar context a una història que, des de la mirada actual, pot semblar-nos una mica antiquada i carrinclona. No obstant això, també és important dir, a favor seu, que no resulta gens fàcil (ni habitual) adaptar a teatre musical textos d’aquesta densitat i complexitat. Per tant, que el resultat sigui entenedor i digerible ja és, en si mateix, tot un èxit. A més, aporta al panorama una nota diferencial. Lluny de la purpurina, la festa i la certa superficialitat d’altres propostes, aquesta peça busca una profunditat i una foscor emocional de gran valor i importància. Al capdavant del projecte, Sílvia Marsó defensa l’espectacle amb una gran entrega i implicació interpretativa i és, certament, ella la que fa que l’espectador entri en la història, després d’una introducció una mica confusa amb una partitura poc convencional. Potser el seu punt més dèbil és no haver donat més protagonisme a la història d’amor i menys als dubtes i el patiment del personatge de Marsó, que no té tanta força sense haver aconseguit empatitzar més amb els seus sentiments prèviament. En qualsevol cas, es tracta d’una aposta diferent, valenta i que parteix d’un material literari d’alt nivell. Finalment, qualsevol muntatge protagonitzat per una dona de més de quaranta anys, fins que no sigui més freqüent, s’haurà de considerar una circumstància digna d’aplaudir.
Enllaç copiat!