Un musical amb ànima de llibre

Desconec el motiu, però d’uns anys ençà l’escriptor austríac Stephan Zweig ha estat objecte de noves biografies, obres teatrals, pel·lícules… i fins i tot el musical que ara ens ocupa. Un musical que agafa una obra de 1929 i la transforma en una petita peça de cambra per a tres actors i tres músics. D’entrada no era una adaptació fàcil, ja que les obres de Zweig tenen una càrrega psicològica i una profunditat argumental que potser es perden si ens quedem només amb l’anècdota de la història i en l’ambientació de tota novel·la burgesa de principis del segle XX. Veiem que els adaptadors s’han esforçat en mostrar diferents escenes i ambients… però sembla que pel camí han quedat els valors primordials del text, o almenys s’han vist relegats a un segon terme. Suposo que les cançons i el treball musical en general -tot i que són d’una gran correcció- no acaben d’ajudar. És cert que els actors s’hi esforcen i que Sílvia Marsó, en particular, s’hi juga el tot per tot, però els temes musicals són poc encomanadissos i donen peu a una interpretació afectada i poc natural. Per altra banda, l’escenografia i el vestuari que acompanyen la peça aporten el que es pretenia, i la factura global del producte acaba aprovant amb nota… En definitiva, un espectacle que no ha arribat a assolir els seus objectius, tot i tenir elements que l’enfocaven per a aconseguir-ho.