Tot el que necessites per anar al teatre

1984: La lucidesa de la distopia

29/12/2013

L’any 1948, George Orwell va escriure la novel·la de ciència-ficció, probablement, més lúcida i visionaria de tot el segle XX. El fet és que, no per casualitat, la va titular 1984, invertint les dues darreres xifres de l’any en que la va crear. Les històries futuristes, contràriament al que s’acostuma a pensar, no parlen del futur sinó del moment present en que són concebudes. A través de l’exageració i el pessimisme, intenten fer una radiografia dels mals de la seva època, projectant-los en una versió avançada d’ells mateixos. La grandesa de 1984 és la sorprenent clarividència d’Orwell a l’hora d’assenyalar els punts més foscos de la seva societat. Molt marcat pels totalitarismes dels anys quaranta, tan gran va ser el seu encert, però, que encara avui en dia esgarrifa comparar ficció i realitat per les grans similituds conceptuals que el poder (governs, multinacionals, bancs, mitjans de comunicació, etc.) ha desenvolupat en relació a la filosofia del Gran Germà. La versió teatral del llibre, adaptada per Michael Gene Sullivan i dirigida per Victor Alvaro, té com a millor virtut la fidelitat al seu esperit, contingut i impacte. No era pas una tasca fàcil. De fet, la primera part de l’espectacle camina sobre un terreny una mica feixuc, degut a la naturalesa pròpia de la història (concebuda com a novel·la). Però, tant la dramatúrgia com la posada en escena han trobat prou recursos com per no sucumbir en la seva densitat. No obstant, un cop que apareix el personatge de Carles Canut (O’Brian), l’obra vola veritablement amb vida pròpia fins el seu esfereïdor final. La gran quantitat d’idees suggerents que conté el relat (i que l’adaptació respecta), com la novaparla, la policia del Pensament o els pensacrims, dóna per reflexionar tot el que vulguem; i això és tan sa com necessari a la vida i al teatre. Actualment, per desgràcia, les crítiques al sistema dibuixades per Orwell són, en essència, una realitat (tot i que molt més subtils i sofisticades), i, per tant, el seu visionat (o la seva lectura) és, ara més que mai, imprescindible.

← Tornar a 1984