Ignacio de Antonio Antón

Doctor en Història de l’Art, Recerca i Educació, per la UCLM, amb un contracte FPI. Arquitecte per la ETSAM-UPM, Madrid; Màster en Performance Studies – Nova York University, amb una beca Fulbright, i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual – UCLM/MNCARS. Els processos que desenvolupa són pràctiques basades en la recerca, centrat en les pràctiques espacials crítiques. Els seus treballs tenen un enfocament en les maneres i condicions de producció i representació en l’art. Les seves últimes recerques són dispositius performatius sobre els estats d’excepció que es poden construir des de la trobada i el ball. Spatial practicioner, performer i investigador, proposa contextos de recerca des de la pràctica crítica. Ha desenvolupat projectes de comissariat com Aquí cabe un teatro (INJUVE Barcelona 2018), Contemplar una superfície inestable (La Casa Encendida, Madrid 2021). Actualment hibrida la seva pràctica professional i artística, amb la docència i recerca en diversos programes d’estudis: Eina – Disseny Performatiu, Màster en Comunicació Avançada i Arquitectura – UPM i en el Màster en Pràctica Escènica – MNCARS/UCLM. Les seves recerques s’han materialitzat en peces en exposicions i residències d’arts visuals: El Ranchito (2015), Premi Art Jove Ciutat de Gijón (2015), Solo Show – Casa Antillón (Madrid 2019), Making Futures (UdK Berlin 2019) o el Saló Nacional d’Artistes de Bogotà (2019). Ha presentat peces i conferències en llocs com Emily Harvey Foundation, Leal Lav, Teatro Pradillo, Matadero Madrid, Hangar, La Casa Encendida i el Centro de Arte Dos de Mayo.