Festival Escenes de Filosofia i Teatre

Escenes de filosofia i teatre 2018 parteix d’una pregunta: en un moment de relativisme cultural, de pluralitat d’opinions i veus dissonants, totes posades al mateix nivell de construcció de realitat; en un moment de dispersió informativa on una nova forma de censura s’imposa al qui no contribueix a generar soroll, on queda el silenci? On queda el no-res que dóna sentit a l’ésser? On queden l’escolta i la base mínima de consens, necessàries per a emprendre qualsevol diàleg? Des d’on construir avui un acord en comú? Escenes de filosofia i teatre reivindica la forma teatral com a un mode específic i fructífer de pensament en comú, com un marc idoni des d’on pensar de nou en la necessitat de construir col·lectivament unes bases comunes. Cal recuperar l’escena com a forma de pensament, la seva relació determinant amb el públic, amb els seus codis implícits -que potser cal trencar- i amb una presència -que potser cal repensar- inèdita en altres àmbits. Cal reprendre- la per invertir l’individualisme inherent a la modernitat, la base de l’extrem relativisme cultural que impedeix avui qualsevol intent sòlid de pensament comunitari.