
Bárbara Sánchez presenta la peça VÁRVARA, on proposa un apropament feminista a l’arquetip cristià de la Maria Magdalena.
Sinopsi
Bárbara Sánchez parteix de llocs aparentment tan diferents com la cultura valenciana del ‘bacalao’ i la idea mística de l’èxtasi i encarna la figura de La Gran Amant. Com en tota pràctica mística, l’objectiu aquí és la unió, la disolució definitiva de la distànica. Ja no queda espai per a la ironia, el sarcasme i encara menys per a l’autorreferència. Maria Magdalena és la boja exemplar, capaç de buidar-se per encarnar a l’Estimat, capaç de destrossar qualsevol institució patriarcal per afirmar el seu Amor Infinit. Ella parla directament amb els seu Amo, escollit lliurement. No hi ha distàncies ni intermediaris que valguin. Davant la imposició capitalista d’un model de dona privilegiada blanca que es pot permetre dedicar els seus esforços a observar-se a ella mateixa, Ella porta a terme un desallotjament radical, una baixada conscient i desitjada als enderrocs del món, a aquell lloc des d’on regna el seu Crist.
Bárbara Sánchez parteix de llocs aparentment tan diferents com la cultura valenciana del ‘bacalao’ i la idea mística de l’èxtasi i encarna la figura de La Gran Amant. Com en tota pràctica mística, l’objectiu aquí és la unió, la disolució definitiva de la distànica. Ja no queda espai per a la ironia, el sarcasme i encara menys per a l’autorreferència. Maria Magdalena és la boja exemplar, capaç de buidar-se per encarnar a l’Estimat, capaç de destrossar qualsevol institució patriarcal per afirmar el seu Amor Infinit. Ella parla directament amb els seu Amo, escollit lliurement. No hi ha distàncies ni intermediaris que valguin. Davant la imposició capitalista d’un model de dona privilegiada blanca que es pot permetre dedicar els seus esforços a observar-se a ella mateixa, Ella porta a terme un desallotjament radical, una baixada conscient i desitjada als enderrocs del món, a aquell lloc des d’on regna el seu Crist.