La companyia La Taimada presenta els espectacles Lo.li.ta i La mort.

Sinopsi

LO.Li.TA: “La punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos des de la vora del paladar per recolzar-se, en el tercer, al llindar de les dents” Lolita. Vladímir Nabókov.

Lolita, la que tots pensem en pronunciar aquest nom, s’escriu amb tres síl·labes doloroses. Lolita, diminutiu de Dolores, es pronuncia amb Dolorosa sensualitat. Un fonema és una imatge mental d’un so i els fonemes com tots els sons, manquen de significat. Lo.Li.Ta és alhora significant i significat, una sonoritat amb gran capacitat per oferir imatges: la innocència, la bellesa objectual i la degradació.

LA MORT: Hi ha imatges eternes. El cos inert és una d’aquestes imatges. Admirar la seva bellesa i observar la desprotecció del cos, ens fa fràgils als qui mirem. La Mort treballa amb aquesta essència; la de obligar-nos a mirar bellesa, fragilitat i pèrdua.

Durada:
Sinopsi

LO.Li.TA: “La punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos des de la vora del paladar per recolzar-se, en el tercer, al llindar de les dents” Lolita. Vladímir Nabókov.

Lolita, la que tots pensem en pronunciar aquest nom, s’escriu amb tres síl·labes doloroses. Lolita, diminutiu de Dolores, es pronuncia amb Dolorosa sensualitat. Un fonema és una imatge mental d’un so i els fonemes com tots els sons, manquen de significat. Lo.Li.Ta és alhora significant i significat, una sonoritat amb gran capacitat per oferir imatges: la innocència, la bellesa objectual i la degradació.

LA MORT: Hi ha imatges eternes. El cos inert és una d’aquestes imatges. Admirar la seva bellesa i observar la desprotecció del cos, ens fa fràgils als qui mirem. La Mort treballa amb aquesta essència; la de obligar-nos a mirar bellesa, fragilitat i pèrdua.

Fotos i vídeos
Enllaç copiat!