Sin baile no hay paraíso

Sinopsi

Aquest espectacle és un collage coreogràfic de quatre solos emblemàtics imprès en un únic cos que interpreta part de la memòria col·lectiva de la dansa: La mort del cigne de Maia Plissétskaia; Singing in the rain, el solo de Gene Kelly; You should be dancing, de Saturday night fever, ballat per John Travolta, i Fase d’Anne Teresa De Keersmaeker i Michele Anne de Mey, de la companyia Rosas.

La presentació i la repetició d’aquestes peces icòniques es complementa amb algunes escenes textuals en què l’intèrpret, per mitjà del playback, sembla que parli amb el públic en diferents situacions. Aquests textos estan extrets en part d’àudios de vídeos de YouTube en què ballarins amateurs parlen de la seva manera de viure i entendre la dansa. A més a més l’intèrpret explica en un monòleg personal els seus somnis, els seus problemes i la seva visió de sobre la dansa des del moment en què s’ha convertit en professional.

Pere Faura (1980) és ballarí i coreògraf. Estudia a la School for New Dance Development d’Àmsterdam, on es va graduar el 2006 amb la peça this is a picture of a person I don’t know, que va guanyar el premi del ITS Festival i va ser seleccionada per a la gira Dansclick Holland Tour. El 2007 va ser designat coreògraf resident del teatre Frascati d’Amsterdam, on ha creat la resta de les seves obres fascinat per l’ús de la cultura pop i la memòria col·lectiva com a eines coreogràfiques per enriquir i facilitar una experiència teatral col·lectiva. El 2011 va tornar a Barcelona, on continua treballant.