Silence

Obra amb un gran contingut social i reivindicatiu, és sorprenent per la posada en escena i la originalitat. La trama se situa als anys 20 a Hollywood i descriu l’abús dels productors i poderosos sobre les actrius que volien arribar a ser famoses. La complicitat col·lectiva, la por a perdre ho tot, a no ser acceptades, a ser expulsades del circuit de la fama i, en definitiva, la por a no veure el somni aconseguit, feia que el silenci de les víctimes perpetués el sistema. La protagonista de la nostra història però, aprofitarà un moment de gran ressò per defensar a totes les dones i encoratjar-les a no fer silenci mai més.

Jo no coneixia la Companyia Escapade Theatre i m’ha sorprès molt agradablement. Va ser fundada per Sue Flack i Caspar al 1997, a Barcelona. Des de llavors, la companyia resideix a Catalunya i totes les produccions s’han representat a Espanya i dirigides a públic català o internacional. Fan de tot i en totes les llengües. Tenen un humor anglès àcid i crític. Espero que algun dia tornin a fer “Decadence” de Steven Berkoff.

Un actor, Caspar i una actriu, Sue Flack interpreten tots els papers. Les escenes s’intercalen amb retalls de pel·lícules del cine mut algunes extretes dels arxius de la història del cinema i d’altres gravades ad hoc (Inma Alcario) de manera que a la pantalla del fons hi veiem de vegades el que s’assaja al teatre o bé retalls que mostren les pors i desitjos dels protagonistes de la història. Amb quatre mobles que entren i surten de l’escenari en els moments foscos per observar les pel·lícules, els llums ben posats en els moments necessaris (Tony Murchland) i una bona interpretació, es pot fer un teatre d’una gran qualitat si al darrera hi ha un argument sòlid i impactant com és el d’aquesta història.

La idea de Escapade Theatre és que els seus muntatges no deixin a ningú indiferent. Amb Silence, ho aconsegueixen.

El silenci del títol es doble. D'una banda, al·ludeix al cinema mut, l'època ¿llunyana? de les aspirants a actriu tot just arribades a la meca de Hollywood, enlluernades per les llums de les marquesines i la brillantor de les joies de les estrelles els dies d'estrena.

També el silenci al voltant del ¿llunyà? infame sofà del productor, el de l'abús dels poderosos sobre les aspirants, secrets coneguts per tothom però  que ningú no denuncia si no vol veure tallada d'arrel la seva carrera al món de l’espectacle.

L'ambientació dels anys 20, sense disposar de gran escenografia, és excel·lent, començant pel vestuari, la música que uneix les diverses escenes, la visualització dels subtítols ...

La proposta ens la porta Escapade Theatre, companyia dels intèrprets anglesos Sue Flack i Caspar, a qui cal agrair, d'entrada, l’esforç en utilitzar una dicció perfecta, imprescindible perquè el públic no es perdi i centre l’atenció en el realment important, què ens expliquen. El resultat es que perdem la por a acostar-nos en viatges, festivals, etc a propostes en anglès. També cal felicitar-los precisament per impulsar el públic barceloní a veure teatre en anglès. I que ningú no es preocupi, ja que es projecten subtítols en català.

 

El menys millor: certa falta de ritme, perjudicada per les lentes transicions entre escenes i les projeccions videogràfiques. Tampoc acaben de lligar els diferents registres, l’historicista de crònica d'una època, la denúncia dels abusos, la comicitat (aconseguida) de diàlegs i esquetxos. És cert, la vida es això, una barreja de diferents situacions però és difícil tractar-les totes en hora i mitja sense que es difumini què és el primordial que ens han volgut transmetre.

El millor: a més de la magnífica i inusual opció teatral per apropar-nos a les arts escèniques en anglès, el discurs final, de denúncia i trencar el silenci.

Fa prop d’un any van començar a sortir a la llum les denúncies sobre agressions sexuals que van patir centenars de dones que van acusar a Harvey Weinstein, un dels productors de cine més importants de Hollywood, d'abús sexual, assetjament,  grapejaments sense consentiment i violació. Noms d’actrius com Ashley Judd, Rose McGowan, Gwyneth Paltrow, Asia Argento, Angelina Jolie,...,  van ser de les primeres d’una llarga llista en denunciar aquests fets.

Però això és cosa de fa uns anys?

“Silence” està ambientada en els anys 20, als inicis de Hollywood durant l’època del cinema mut i en blanc i negre. Es tracta d’un espectacle construït a base de diferents escenes en el que Escapade Theatre contextualitza sobre els inicis del cinema. Diferents escenes en les que es recreen diferents situacions relacionades amb el món del cinema, com el somni de la jova aspirant a actriu, el càsting, els canvis d’imatge, el poder dels productors, els assajos, els rodatges, l’assetjament i els abusos sexuals,...

Sue Flack i Caspar són els dos actors que interpreten als diferents personatges de l’obra.

Escapade Theatre ens mostra la cara menys amable del món de les estrelles. Allò que tothom sabia, però que tots callaven per tal de no perdre el seu lloc de treball.

L’obra està enfocada contra l’abús a la dona, però és del tot sabut que hi van haver molts casos d’actors que van se víctimes d’altres homes. Són del tot coneguts els casos de Kevin Spacey o Bryan Singer.

Els escàndols sexuals porten ocorrent des dels temps del cinema mut. Segons vaig llegir en un article de la Vanguardia: “Marilyn Monroe ja advertia que hi havia molt de depredador “viciós i recargolat” que contemplava el món del cinema com un “prostíbul” on fer allò que volgués”. Alfred Hitchcock, Roman Polanski, Errol Flynn,...en són alguns exemples.

Escapade Theatre elabora la tragèdia, la comèdia, el teatre físic, el mim i el cinema per explicar una història màgica de cinema i venjança abans de l'era del #metoo.

L’espectacle és en anglès, amb sobretítols en català.

“Silence” són les estrelles del silenci. El silenci del teatre mut. El silenci a l’abús.