Santiago Sepúlveda: La isla bonita, una acción cinematica

Santiago Sepúlveda: La isla bonita, una acción cinematica

Sinopsi

La isla bonita és una acció cinemàtica que es desplega en viu, en l’espai i que exposa en diferents angles, i amb la presència de diferents operadors, les ‘novetats’ d’un edifici de classe mitjana del centre de Bogotà.

SINOPSI

Els vigilants d’un edifici de classe mitjana de Bogotà romanen rere el taulell de la recepció durant un torn de dotze hores al dia.

Ells, com jo, també es dediquen a observar mentre passa el temps. Per a ells és una tasca, una necessitat; per a mi és una obsessió sense cap utilitat. Ells estan obligats a deixar inscrites i registrades les seves observacions en un llibre (la minuta), jo m’obligo a registrar les meves per mitjà d’un artefacte (la càmera). Aquesta trobada s’ha produït durant l’acte de veure com passa el temps.

La isla bonita és una acció cinemàtica que es desplega en viu, en l’espai i que exposa en diferents angles, i amb la presència de diferents operadors, les ‘novetats’ d’un edifici de classe mitjana del centre de Bogotà.

Fent una analogia amb les anotacions que fan els vigilants a la minuta de l’edifici, l’artista registra amb la seva càmera els espais comuns i manlleva les històries insòlites de les persones que passen per allí i els dona veu a través dels personatges ficticis d’una pel·lícula del cineasta hongarès Bela Tarr.

Durada:
Idioma:
Sense paraules
Sinopsi

La isla bonita és una acció cinemàtica que es desplega en viu, en l’espai i que exposa en diferents angles, i amb la presència de diferents operadors, les ‘novetats’ d’un edifici de classe mitjana del centre de Bogotà.

SINOPSI

Els vigilants d’un edifici de classe mitjana de Bogotà romanen rere el taulell de la recepció durant un torn de dotze hores al dia.

Ells, com jo, també es dediquen a observar mentre passa el temps. Per a ells és una tasca, una necessitat; per a mi és una obsessió sense cap utilitat. Ells estan obligats a deixar inscrites i registrades les seves observacions en un llibre (la minuta), jo m’obligo a registrar les meves per mitjà d’un artefacte (la càmera). Aquesta trobada s’ha produït durant l’acte de veure com passa el temps.

La isla bonita és una acció cinemàtica que es desplega en viu, en l’espai i que exposa en diferents angles, i amb la presència de diferents operadors, les ‘novetats’ d’un edifici de classe mitjana del centre de Bogotà.

Fent una analogia amb les anotacions que fan els vigilants a la minuta de l’edifici, l’artista registra amb la seva càmera els espais comuns i manlleva les històries insòlites de les persones que passen per allí i els dona veu a través dels personatges ficticis d’una pel·lícula del cineasta hongarès Bela Tarr.

Fotos i vídeos
Articles relacionats
El SÂLMON< es troba davant del que vindrà

El SÂLMON< es troba davant del que vindrà

El propòsit del festival SÂLMON< és l’escolta d’allò que succeeix a l’actualitat. “A totes se’ns fa evident que les condiciones han canviat. L’escenari és un altre i el paisatge ha començat a desdibuixar-se […]

Enllaç copiat!