Sa Historia Des Sr. Sommer

He obert el llibre, he olorat els anys que suanyaven els seus fulls, la humitat, la saladina que congrien els plecs vora mar, les hores de silenci inquiet en un extrem del prestatge, la seva immobilitat fingida. L’he tancat pàgina a pàgina com si el llegís per darrera vegada, com si fos possible que existís cap darrera vegada, i aleshores sí, ha aparegut l’alga, el punt que em recordava on havia deixat la lectura en alguna de les primeres vegades que vaig començar el llibre; salabrosa, he tastat l’alga amb la punta de la llengua, l’he deixada damunt la taula i hem fet propòsit amb en Pep de tornar-la a na Clara, la platja on pertany. De restituir el senyor Sommer justament al lloc on se’ns va fer present. Li vam fer lloc entre nosaltres un estiu enfebrat al teatre de Cas Frares, d’Artà, i no va costar poc aprendre a seguir-li el rastre, abandonar-nos a les paràboles i el·lipses de les seves exigències.

El tragí opressiu del senyor Sommer es va anar contraposant, en cada representació de Pep Tosar, a uns estrats de la nostra memòria que, en convocar-los a la consciència, mostraven que la recordança era un invent narrat, que la memòria que maldava per afigurar-se pertanyia únicament al senyor Sommer. El Círcol Maldà, jugueta de teatre, espera ara el senyor Sommer per cloure un cercle impossible de tancar.