Rumore Bianco, Confessioni di un insospettabile serial killer con fruscio di sottofondo, és un monòleg psicològic que afronta de manera crua i profunda els temes de l’homofòbia, la transfòbia, la repressió familiar i religiosa.
Sinopsi
A escena, un home confessa a la mare els assassinats que ha comès: ha matat dones transgènere. Però allò que emergeix no és només la seva culpa personal, sinó tota una cultura que educa en el silenci, la vergonya i l’odi. En un diàleg forçat amb la mare, símbol d’una societat que ha preferit salvar les aparences abans que escoltar, es revela un passat marcat per la negació de la identitat, el fanatisme religiós i una violència sistèmica. El relat es mou entre records, deliris i sarcasme, amb una llengua que barreja el tràgic i el grotesc, retornant a l’espectador la inquietud de qui escolta alguna cosa que no voldria sentir.
Inspirat en fets reals, Rumore Bianco és un acte teatral incòmode, necessari, que convida a mirar de cara la hipocresia social i el límit ambigu entre víctima i botxí. Una reflexió aspra i lúcida sobre la identitat, el sentit de culpa i el preu que es paga pel dret a ser un mateix.
