Creat i interpretat per Mazorra l’espectacle Quería ser maricón pero nací sudaca és un cabaret contemporani que explora la migració, la sexualitat i la marginació amb un enfocament irreverent i transgressor.
Sinopsi
A través de monòlegs crus, música eclèctica que mescla cúmbia, electrònica i mariachi, i amb una posada en escena plena de ritme i color, Mazorra ens obre una finestra a la seva vida, marcada per la tensió entre la seva cultura mexicana i les promeses buides d’Europa. Es tracta d’un espectacle íntim i polític sobre les contradiccions d’una existència queer que viatja des del seu país d’origen, on s’enfronta a la discriminació per la seva sexualitat, fins a una capital LGTBIQA+, on descobreix noves formes d’exclusió vinculades a la seva identitat migrant.
Notes de direcció
Què passa quan el cos ja no encaixa en els llocs que li van ser assignats?
Passa el desajust. La incomoditat constant. La sensació d’estar sempre de més o de menys. D’ocupar un espai que no va ser pensat per a tu. Passa el silenci après, la culpa heretada, l’intent desesperat de corregir-se per sobreviure.
Quan el cos no encaixa, el món esdevé hostil. La família, l’escola, la religió, la nació, el gènere deixen de ser refugi i es converteixen en frontera. El cos comença a fallar, a emmalaltir, a fugir, a mutar. A vegades se’n va. A vegades es trenca. A vegades es reinventa.
Aquest text neix aquí: en el meu cos que no hi cap i que, malgrat tot, insisteix. Que es mou, s’anomena, s’exposa. No busco donar respostes ni construir un relat exemplar. Aquest text és un gest de resistència íntima, un arxiu emocional, un ritual d’exorcisme i memòria. Una manera d’habitar la contradicció sense resoldre-la. Perquè no encaixar no és el problema. El problema és un sistema que només admet cossos dòcils, llegibles i obedients.
