Tot el que necessites per anar al teatre

Obsolescence 
(eros, tànatos i cants de sirena)

Obsolescence 
(eros, tànatos i cants de sirena)

Al desert de Nevada, o potser el d’Arizona, estan passant coses estranyes. Tombes obertes, pedres lunars, caminants del desert, policies que se salten les normes però respecten la cadena de comandament de manera estricta, prediccions exactes, nits de cacera i hamburgueses delicioses. A més és tan difícil dir quina hora és exactament… perquè la llum del desert enganya els nostres ulls i la calor afebleix els sentits. On som realment? Qui són aquesta gent que no para de parlar i de tocar-se de manera procaç a cada moment? Com passa amb els déus dels homes, és difícil dir què és Obsolescence, però és més senzill dir què no és: no és un thriller, no és una història policíaca, no és una història de bons i dolents, no és un western, no és sexe i violència gratuïtes, no és abús de l’autoritat… Però s’hi assembla tant a tot això. 

Obsolescence deu ser només l’intent d’uns personatges per no caure en desús, l’intent d’un llenguatge per no ser dit per darrera vegada, l’intent d’una forma de vida que de tan repetir-se ha esdevingut una paròdia d’ella mateixa. I res més. Benvinguts a Black Rock City. Benvinguts a Obsolescence.


Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració