Després de l’èxit internacional de Paisajes para no colorear, la companyia xilena La Re-Sentida, dirigida per Marco Layera, presenta un espectacle de dansa al festival Dansa metropolitana 2023. Inspirat en l’estallido social, la revolta social que va recórrer els carrers de Santiago de Xile el 18 d’octubre de 2019 i que va omplir la Plaza Dignidad, la companyia emprènuna reflexió coreogràfica sobre la naturalesa de la violència que, a Xile, ha tancat la policia i els ciutadans en una dialèctica permanent.
Sinopsi
Davant del quadre gegant d’un fantasma que no para de plorar, es desplega un espai opressor i liminar on éssers despresos de tota civilitat són instruïts per exercir i rebre violència, dansar belles coreografies i lloar imatges virils. Cossos adoctrinats per inspirar por i fer regnar el terror, la simple presència dels quals configura ‘l’espectacle del poder’.
Una peça que indaga de manera abstracta en les formes de violència que habiten i desborden els cossos policials de les nostres societats democràtiques, i que evoquen la dessacralització del cos humà com a l’única forma d’adoctrinament, de càstig i de control.
La premsa n'ha dit...
“A Oasis de la impunidad, la festa és la bona vida de tots els seguidors de les classes mitjana i alta, que fan possible que els de dalt exerceixin el poder. […] L’oasi significa, naturalment, Xile, que en realitat no ha arribat mai a un acord amb la seva passada dictadura. Continua vigent la constitució de la dictadura de Pinochet, per la qual cosa Xile és un dels països amb més desigualtat social del món: s’han privatitzat l’electricitat, l’aigua, l’educació, la salut i els sistemes de pensions. En una ocasió ens parla l’esperit de la societat, un espectre penjat en un oli a la paret (la veu, com sempre, surt distorsionada de la cinta) i que fa complir la llei i l’ordre per assegurar la possessió. Més endavant, l’actor de la Schaubühne, David Ruland, es planta en calçotets i botes de combat i defensa el seu compromís com a policia o soldat per la democràcia: “Nosaltres també som víctimes”. Això sona amarg en el context de les protestes massives xilenes contra la desigualtat social del 2019, durant les quals el llavors president Sebastián Piñeda va fer disparar contra la gent. Molts va perdre un ull, alguns la vida.” Nachtkritik.de – George Kash
“Si bé el seu últim espectacle, Paisajes para no colorear, encara oferia molt de text i culminava en un manifest feminista, aquesta vegada el grup es basa gairebé exclusivament en el teatre d’imatges: escenes dràstiques, molt explícites físicament, que confronten implacablement el públic amb la brutalitat, amb la policia i l’exèrcit que van sufocar les protestes del 2019. […] Amb tot, la vetllada no és només teatre dràstic a cop de massa, sinó que també juga amb motius de la cultura zombi i del terror, com també de la història del pop i del cinema, que combina amb la realitat política iberoamericana. Certament, algunes coses només poden ser desxifrades completament pel públic xilè.” DasKulturblog.de – Konrad Koegler
Durada:
Idioma:
Castellà
Castellà
Edat:
A partir de 16 anys
A partir de 16 anys
Sinopsi
Davant del quadre gegant d’un fantasma que no para de plorar, es desplega un espai opressor i liminar on éssers despresos de tota civilitat són instruïts per exercir i rebre violència, dansar belles coreografies i lloar imatges virils. Cossos adoctrinats per inspirar por i fer regnar el terror, la simple presència dels quals configura ‘l’espectacle del poder’.
Una peça que indaga de manera abstracta en les formes de violència que habiten i desborden els cossos policials de les nostres societats democràtiques, i que evoquen la dessacralització del cos humà com a l’única forma d’adoctrinament, de càstig i de control.
La premsa n'ha dit...
“A Oasis de la impunidad, la festa és la bona vida de tots els seguidors de les classes mitjana i alta, que fan possible que els de dalt exerceixin el poder. […] L’oasi significa, naturalment, Xile, que en realitat no ha arribat mai a un acord amb la seva passada dictadura. Continua vigent la constitució de la dictadura de Pinochet, per la qual cosa Xile és un dels països amb més desigualtat social del món: s’han privatitzat l’electricitat, l’aigua, l’educació, la salut i els sistemes de pensions. En una ocasió ens parla l’esperit de la societat, un espectre penjat en un oli a la paret (la veu, com sempre, surt distorsionada de la cinta) i que fa complir la llei i l’ordre per assegurar la possessió. Més endavant, l’actor de la Schaubühne, David Ruland, es planta en calçotets i botes de combat i defensa el seu compromís com a policia o soldat per la democràcia: “Nosaltres també som víctimes”. Això sona amarg en el context de les protestes massives xilenes contra la desigualtat social del 2019, durant les quals el llavors president Sebastián Piñeda va fer disparar contra la gent. Molts va perdre un ull, alguns la vida.” Nachtkritik.de – George Kash
“Si bé el seu últim espectacle, Paisajes para no colorear, encara oferia molt de text i culminava en un manifest feminista, aquesta vegada el grup es basa gairebé exclusivament en el teatre d’imatges: escenes dràstiques, molt explícites físicament, que confronten implacablement el públic amb la brutalitat, amb la policia i l’exèrcit que van sufocar les protestes del 2019. […] Amb tot, la vetllada no és només teatre dràstic a cop de massa, sinó que també juga amb motius de la cultura zombi i del terror, com també de la història del pop i del cinema, que combina amb la realitat política iberoamericana. Certament, algunes coses només poden ser desxifrades completament pel públic xilè.” DasKulturblog.de – Konrad Koegler
Fitxa artística
- Companyia:
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Marco Layera
Elisa Leroy
Martin Valdés - Ajudantia de direcció:
Humberto Adriano Espinoza
Katherine Maureira - Direcció tècnica:
Karl Heinz Sateler - Escenografia:
Sebastián Escalona
Cristian Reyes - So:
Tomás Gonzales
Andrés Quezada - Vestuari:
Daniel Bagnara - Comunicació:
Carlota Guivernau - Producció:
La Re-sentida
Münchner Kammerspiele - Producció executiva:
Victoria Iglesias - En col·laboració amb:
Matucana 100
Schaubühne Berlin
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 2
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
Carles Armengol GiliTeatre Barcelona- JOSE GABRIEL DEL VIEJO
Articles relacionats
Espectacles relacionats
