Tot el que necessites per anar al teatre

Morpheus: Sandman & The Seven Sins

Morpheus: Sandman & The Seven Sins

Morpheus: Sandman & The Seven Sins és un espectacle inspirat en el còmic Sandman de Neil Gaiman. Una obra de teatre oníric i dansa butoh que es submergeix en la història de Morpheus, la deïtat grega del son.

El món oníric que envolta aquest ésser misteriós condueix subtilment a l’espectador al seu propi inconscient a través d’un trànsit hipnòtic de música, moviment, llums i textures sensorials. A través de les múltiples formes del Somni, totes elles il·lusions de la ment adormida i -al seu torn- com ja descobrí la psicoanàlisi, imatges vives i autèntiques de la nostra psique, l’espectador recorre els seus propis paisatges onírics ocults.

És en aquesta psique col·lectiva, arcaica i mítica que es troben els diversos instints de la nostra espècie. Reprimides per la societat i la religió, les nostres pulsions bateguen callades a l’Ombra per cobrar vida en els somnis i els malsons. És en la pàl·lida llum del Somni i els seus mil oniros en forma d’ocells, com Goya els va il·lustrar, que s’alcen els 7 Pecats Capitals: les set ferides de l’ànima que conformaran la nostra personalitat diürna.

Sinopsi

En el seu viatge entre la vigília, el son i els estats alterats de consciència, Morpheus convida l’espectador a reflexionar sobre el misteri que ens habita. Si la vida és somni, quin és el seu despertar? Qui som? Què és -llavors- la realitat?

La metamorfosi conforma el cor de la dansa Butoh, el canvi d’una forma a una altra. En aquest solo d’Orland Verdú, en què explora aquests canvis a través de la música en directe de Marina Tomàs, l’atmosfera onírica i l’art expressiu de la poesia física penetren inexorablement en el nostre inconscient per despertar del nostre letargia apol·lini.

Somiar. Dormir. O despertar en un món estrany … Potser és en el somni on cada un pot percebre millor la seva imatge; potser el significat de la vida i la temptació del coneixement primitiu parteix d’un somni. Potser la nostra existència no és més que el reflex il·lusori d’un demiürg primitiu. Un ésser oníric ebri de alteritat.


Valoració espectadors
  • TOT fantàstic. Molt recomanada, intensa, t’enganxa i et fa, inconscientment, reflexionar sobre tot.

    17/11/2019