Mikado Remix

Sinopsi

Una de les preguntes més freqüents a Google és «Com puc ser normal?» Tots volem ser el més normals possible, però com es defineix el que és «normal»? Els treballs de referència sobre psicologia resumeixen les anomalies, però continuen essent vagues sobre la definició d’allò «normal». Les nostres ganes de ser normals sovint no tenen res a veure amb el que passa dins nostre, sinó més aviat amb el nostre anhel d’inclusió social. Volem pertànyer, formar part del tot i ser acceptats. El compliment de la norma ens aporta pau i ens permet seguir endavant. Preferiblement en un comportament quadriculat.

En aquesta producció, Louis Vanhaverbeke explora els límits de la normalitat. Són tan figuratius com literals. Construïm cèl·lules d’aïllament, presons i escoles per establir els límits de la normalitat i poder distingir-nos dels altres. Però fins a quin punt aquest enfocament compartimental amenaça la nostra llibertat i personalitat? Què separa l’espai segur de l’espai potencialment perillós? Qui decideix què pertany a l’interior o a l’exterior d’aquestes parets? Aquesta vegada, Vanhaverbeke, un autèntic manetes, omple l’escenari amb tanques d’obra, caixes d’emmagatzematge i una caixa de fusibles. Construeix, perfora i apila, mentre que en la música intenta esbrinar què és el que el molesta. Dóna forma espacial al seu món interior mitjançant construccions de bricolatge, obrint portes on abans només hi havia límits i finestres on fins fa poc només es veien miralls.