Anna Hierro és ballarina i creadora, pur talent escènic en moviment. Carlos Martorell fa música electrònica amb el paraigües creatiu de SHOEG i junts formen l’Ensemble Topogràfic. Xavi Lloses és un dels intèrprets i compositors més agosarats, sorprenents, inconformistes i explosius del panorama català actual.

En plena combustió creativa, tots tres presenten Meteora, un espectacle que investiga amb la sonoritat, amb el moviment i amb la tecnologia. Una macroinstal·lació viscuda i ballada i que té el propòsit d’endinsar el públic a dimensions desconegudes.

Sinopsi

Una reunió en les altes esferes, en un lloc elevat, privilegiat i ancestral. Tres membres d’un think tank que vetlla per construir un discurs esperançador. Una trobada a mig camí entre l’heretgia i l’ortodòxia, s’intueix un cisma en les religions que semblen dominar el món, la ciència i el capital.

Des dels cims de Meteora, volem expandir un eco, despertar en una aurora de reflexió compartida amb els espectadors d’aquesta reunió a tres bandes: com podem ser esclaus d’allò que ens hauria d’haver alliberat? Fins on arriba l’autonomia i on comença l’alienació de l’individu?

Sabem que es poden instrumentalitzar les emocions fins a monitoritzar-les i numerar-les en infinits algoritmes virtuals. Perversió o coneixement? Anem a intentar invertir el viatge, des de la tècnica cap a l’emoció pura, des de l’eina digital apoderem el nostre jo més visceral.

Des d’un monestir a les altures, de nit, el cel mostra com perduren els astres resplendents, aquesta bella llunyania i la seva calma reverberant ens fa sentir humils i potents a la vegada, capaços de fabricar missatges de so i moviment amb un abast inesperat.

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

Una reunió en les altes esferes, en un lloc elevat, privilegiat i ancestral. Tres membres d’un think tank que vetlla per construir un discurs esperançador. Una trobada a mig camí entre l’heretgia i l’ortodòxia, s’intueix un cisma en les religions que semblen dominar el món, la ciència i el capital.

Des dels cims de Meteora, volem expandir un eco, despertar en una aurora de reflexió compartida amb els espectadors d’aquesta reunió a tres bandes: com podem ser esclaus d’allò que ens hauria d’haver alliberat? Fins on arriba l’autonomia i on comença l’alienació de l’individu?

Sabem que es poden instrumentalitzar les emocions fins a monitoritzar-les i numerar-les en infinits algoritmes virtuals. Perversió o coneixement? Anem a intentar invertir el viatge, des de la tècnica cap a l’emoció pura, des de l’eina digital apoderem el nostre jo més visceral.

Des d’un monestir a les altures, de nit, el cel mostra com perduren els astres resplendents, aquesta bella llunyania i la seva calma reverberant ens fa sentir humils i potents a la vegada, capaços de fabricar missatges de so i moviment amb un abast inesperat.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!