Memoria [en blanco]

Sinopsi

SINOPSI

L’espectacle parteix d’una premissa: tot és recordar, i sota aquesta premissa (falsa o no) s’articula tota la  acció i la dramatúrgia. En l’imaginari col·lectiu es considera a la memòria com una facultat que tenim. Una espècie de “sentit” com el tacte, l’olfacte, etc. I és possible que així sigui, però la memòria no és una cosa que es té i ja està, es recorre a ella i aquí està: et dóna la informació que necessites. La memòria és una acció que es realitza avui i que s’alimenta del passat. L’espectacle és una aproximació física a la idea de memòria o a una idea de memòria, és una acció que parteix d’una hipòtesi (falsa o no) i que recorre la nostra memòria (la dels membres de Cambaleo) i que conclou en la Memòria col·lectiva (existeixi aquesta o no).