Tot el que necessites per anar al teatre

Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m. Amb tocs d’humor embeguts de Chartreuse verd, l’obra atrapa des del primer moment i ens convida a reflexionar sobre els nostres anhels i expectatives.

Un home cansat de viure, un expresidiari que acaba de sortir de la presó però ja hi vol tornar, una exprostituta amb el desig esbarriat, una adolescent idealista que es pensa que balla bé i vol ser americana. Tots aquests personatges compartiran i viuran una mateixa història, tot i que des de llocs ben diferents. L’edat i l’experiència marquen trajectes ben distints. L’obra vol ser una comèdia negra, un drama blanc, una tragèdia poètica, un vodevil filosòfic. Una obra esquitxada d’humor i d’unes imatges sorprenents i plenes de poesia. Els nostres somnis i desitjos, allò que anhelem, sigui ballar davant d’un rei, ésser estimats o simplement morir, són de fet els grans protagonistes d’una obra teatral propera i absorbent que signa l’actor, director i dramaturg Manel Dueso, autor de peces com Sara i Simon, Estriptis, Matem els homes Fortuna accidental, entre d’altres.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ

    Mata’m és una obra que comença i acaba de la mateixa manera, amb un tret, un crit i un assassinat.

    Divertida, àcida i original.

    L’ escenografia ens situa tota l’estona dins d’un bar de copes. La barra del bar anirà canviant de posició per senyalar els diferents salts que es fan en el temps, ja que les escenes no transcorren en ordre cronològic.
    La música que es va poder escoltar (ranxeres, blues o coples) també va servir pels canvis de temps i d’escena.
    Una gran rampa també farà d’entrada i sortida de tots els personatges.

    Ens trobem amb quatre personatges molt singulars i situacions del tot surrealistes.
    Un ex presidiari que vol tornar a la presó (Boris Ruiz),una ex prostituta amb moltes ganes de viure ( Àurea Màrquez),la filla que somia en ballar i triomfar a les amèriques (Carlota Olsina) i un home que no sent rés , que està cansat de viure i que l’únic que vol és que el matin (Francesc Orella)
    Grans actuacions ; però m’agradaria destacar a la Carlota Olcina que es va menjar l’escenari i en Boris Ruiz que ens regala un paper de “dolentot” com diu ell i que és per sucar-hi pa, sobre tot al final quan amb el seu monòleg ens deixa a tots bocabadats.

    Des de el nostre punt de vista , creiem que ha faltat una mica més d’humor en alguns moments dintre d’aquesta situació del tot il•lògica.

    Una obra distreta i divertida per passar una bona estona.

    14/07/2014
  • Elisabet Ramírez Valle

    La història es desenvolupa en un espai oval on està situada una barra de bar, amb públic a banda i banda. El pas del temps, entre escena i escena, estarà representat per la barra, que anirà canviant de lloc com les agulles d’un rellotge.

    Excel·lents actors encarnen els quatre personatges. Magnífics Francesc Olella i Boris Ruiz. Enlluernants Àurea Màrquez i Carlota Olceda. Gran treball d’escenografia, en el que fins i tot els shorts de la Devita combinen amb la llum blava del sòl d’un bar ara tancat.

    Un text ple de filosofia poètica. Una comèdia negra en la que la vida i la mort són els temes principals. Les ganes de viure i les ganes de morir són sentiments que, mentre es tenen, significa que seguim vius, que no estem del tot morts, que encara hi ha esperança. La lluita interna entre el que sentim i el que decidim. Dues veus que ens ajuden a fer camí, encara que sigui caminar fins al final, el nostre final.

    12/07/2014
  • Original, diferent, personal, poètica i creativa, i amb consideració per l’espectador, cosa poc freqüent de trobar tot a l’hora. Grans actors. Genial creació de Carlota Olcina que voldries que tornés a sortir a l’escenari més estona.

    05/07/2014