Mariantònia Oliver: Las muchísimas

Mariantònia Oliver: Las muchísimas

Ni van disfressades ni interpreten cap paper tret del de si mateixes… Disset dones d’entre 62 i 76 anys prenen part en un experiment coreogràfic, amb un peu a la vida i un altre a l’escenari, que fa miques les convencions de la dansa.

Sinopsi

No és la primera vegada que la companyia de Mariantònia Oliver s’enfronta a un espectacle així. De fet, aquesta és una versió, ampliada i millorada, d’un primer muntatge que es va fer conegut per la seva singularitat. Portava a escena dones d’entre 70 i 87 anys que, en moure els seus cossos sobre l’escenari i parlar de les seves pròpies vides confegien un fresc generacional, revelaven en escena una fotografia que mostrava les alegries i tristeses, la dolçor i les cicatrius que guarnien no només les seves existències sinó les de tantes i tantes dones del seu temps. El muntatge, que es va titular Las muchas, es va veure a ciutats com Bristol, Ljubljana, Madrid, la Corunya, Seül, Barcelona, Valladolid o Bilbao, sempre amb dones entrant i sortint dels repartiments en un procés d’intercanvi de protagonistes que ha acabat conduint al muntatge actual. Ara, Mariantònia Oliver ha volgut dedicar un segon espectacle a totes aquestes dones d’edats i de procedències diverses. Les ha convidat un cop més a explorar els seus cossos, a ignorar sense complexos els cànons que s’espera que segueixi un espectacle coreogràfic i teatral. No, abans de topar-se amb Oliver, cap d’aquestes dones havia ballat de manera professional ni havia entrat en un teatre més que com a espectadora. Ara aquestes disset dones (nou de catalanes, quatre de mallorquines i quatre més d’eslovenes) ho fan emparades per un espai sonor creat per l’artista d’indie folk Joana Gomila, que ha tingut la col·laboració de Jaume Manresa, antic integrant de la banda Antònia Font.  

Durada:
Idioma:
Català
Anglès
Sinopsi

No és la primera vegada que la companyia de Mariantònia Oliver s’enfronta a un espectacle així. De fet, aquesta és una versió, ampliada i millorada, d’un primer muntatge que es va fer conegut per la seva singularitat. Portava a escena dones d’entre 70 i 87 anys que, en moure els seus cossos sobre l’escenari i parlar de les seves pròpies vides confegien un fresc generacional, revelaven en escena una fotografia que mostrava les alegries i tristeses, la dolçor i les cicatrius que guarnien no només les seves existències sinó les de tantes i tantes dones del seu temps. El muntatge, que es va titular Las muchas, es va veure a ciutats com Bristol, Ljubljana, Madrid, la Corunya, Seül, Barcelona, Valladolid o Bilbao, sempre amb dones entrant i sortint dels repartiments en un procés d’intercanvi de protagonistes que ha acabat conduint al muntatge actual. Ara, Mariantònia Oliver ha volgut dedicar un segon espectacle a totes aquestes dones d’edats i de procedències diverses. Les ha convidat un cop més a explorar els seus cossos, a ignorar sense complexos els cànons que s’espera que segueixi un espectacle coreogràfic i teatral. No, abans de topar-se amb Oliver, cap d’aquestes dones havia ballat de manera professional ni havia entrat en un teatre més que com a espectadora. Ara aquestes disset dones (nou de catalanes, quatre de mallorquines i quatre més d’eslovenes) ho fan emparades per un espai sonor creat per l’artista d’indie folk Joana Gomila, que ha tingut la col·laboració de Jaume Manresa, antic integrant de la banda Antònia Font.  

Fotos i vídeos
Articles relacionats
Enllaç copiat!