Los monólogos de la vagina

Muy graciosa y con buen mensaje final. Único problema: que sigan llamándole VAGINA a lo que se llama VULVA en una obra que parece querer educar y concienciar sobre ella

I

És la primera vez que me voy de una obra de teatro sin que haya finalizado.

Me ha recordado al programa televisivo de “ramontxu” Noche de Fiesta

Chistes de antaño, risas forzadas, soez, aburrida..

La peor obra que he visto jamás.

Tiene momentos muy graciosos! Pero en general parece un acto politico, yo pensé que iba a ver una obra te teatro, no un mitin de podemos.
En la web ponen que la obra esta en castellano, pero la mitad de la obra hablan en catalán, me parece una falta de respeto. Si quieren hacer la mitad de la obra en catalán pongan en la web que la obra es bilingüe y listo.

Las intérpretes son muy buenas.
Fuimos cuatro personas y nos gustó a todas. No es un monólogo al uso.

Vaig anar amb amics. Ens va agradar molt a tota la colla

Faltaba por decir que gracias que estaba Meritxell y esos son los 10min de risa, si no te duermes seguro.
Otra cosa son sillas y bastante incómodas, no butacas…

Ojo, alfinal de la sala no se escucha apenas, lo comento por personas que tengan un poco de problemas de audición, mi caso tenía que concentrarme mucho para poder oír.
los monólogos… bueno 10min de risas máximo. Y pienso que si vas a ver monólogos es para reírte, lo últimos minutos sobraban… tod@s sabemos como está el mundo y en un ataque gratuito a todos los hombres, que por suerte si existen hombres/mujeres buen@s y por desgracia hombres/mujeres mal@s,se paga para poder desconectar un rato… no volvería a repetir ni recomendar a nadie.
Excesivo 25€. Es mi opinión y de 5 mujeres más que somos las que fuimos.

Esperava molt més de l’obra, l’he trobat poc adaptada al moment qie vivim (tot i que sabia que va ser interpretada per 1r cop fa 25 anys).
Hi ha monòlegs que es fan llargs i pesats, amb un punt sense sentit, i amb falta de cohesió i d’un fil que jo enllaci tot. El final està com posat amb calçador, tot i que agraïm l’homenatge a les víctimes d’abusos i violacions.
Sort de la interpretació de Meritxel Huertas, sense el seu paper l’obra se’ns hagués fet molt méa avorrida i llarga.
No la recomanaria a gent molt jove, pel fet de que el tema es tracta molt desfassat.

L’hem trobat bastant fora del context actual, com poc adaptada a l’època que vivim. Amb falta d’un fil que cohesionés lels diferents temes que es tracten, i tot i que agraïm el record a les víctimes d’abusos, considerem que el final no hi pega gens, és com posat a la força i amb calçador.
La interpretació de l’actriu M. Huertad ha estat el millor, gràcies a ella hem rigut i s’ha fet més amena tota l’obra.

El desenvolupament dels monòlegs, els moments còmics i el seriós.

Haig de confessar que vaig anar a veure l’espectacle arrossegat per meva dona, perquè tants “Clubs de la comèdia” televisius i monologuistes diversos sense prou creativitat han “cremat” el format. Però em vaig trobar un espectacle molt fresc, tot i que els anys q fa q va ser escrit es noten una mica, perquè no crec q avui la vagina i el sexe de les dones sigui un tema tan tabú (per sort) com ens vol fer creure el primer monòleg. El millor de tot és la interacció entre les actrius en alguns moments, per la vivesa i el contrapunt que el fan més coral. Són molts diferents entre elles; la més pallassa evidentment provoca més rialles, però totes troben un to i veu personal i punyent a la seva manera. El darrer monòleg sobre les dones q han patit alguna violació grinyola una mica dins l’espectacle no perquè no sigui necessari (que ho és, i molt) sinó perquè és un canvi massa sobtat i sense transició de comèdia lleugera a tragèdia colpidora. Segurament afegir-hi algun nou monòleg q recuperés el somriure al final hauria ajudat a arrodonir-lo, però en tot cas en conjunt m’ha semblat un espectacle dirigit i interpretat amb encert que us farà passar una bona estona sense oblidar una certa dosi de reflexió crítica sobre un tema perenne: el lloc q ocupa la dona (i el sexe) en la nostra societat.

Aquesta obra m’ha sorprès positivament. Pel títol m’esperava que literalment serien tres monòlegs independents que tindrien més o menys gràcia. En lloc d’això ens trobem tres personatges que es relacionen i això dona més dinamisme a l’obra. Entre elles vull destacar a Meritxell Huertas, el “personatge” que fa més riure.
L’altre fet inesperat és un final que talla l’humor en sec, però que eleva el nivell de l’obra i la fa més necessària.

Me había leído la obra en libro y me encantó, así que cuando vi que la representaban en BCN no dudé en ir a verla. La obra NO decepciona, tiene buenos toques de humor aunque quizá habría metido algún diálogo más para no meter “de golpe” el final (que a mi me ha gustado pero para algunos puede ser impactante).
Me encanta la interpretación que hace Meritxell Huertas.

Todas deberíamos ir a verlas y disfrutar con ellas.
Toda la obra ha tenido un sentido y ha remarcado los puntos claves que rodean a nuestras vaginas.