La companyia Pecado Tarambana fa una adaptació barcelonina de La Estanquera de Vallecas, el clàssic quinqui dels 80’s de José Luis Alonso de Santos. L’estanquera del Raval qüestiona els discursos hegemònics sobre la pobresa, la precarietat laboral i la repressió estatal, posant el focus en qui són els veritables culpables de la misèria.
Sinopsi
Dos atracadors intenten robar un petit estanc del Raval. El que sembla un cop senzill es complica quan l’estanquera i la seva neta alerten als veïns i a la policia. Mentre la tensió creix fora del local, dins de l’estanc la convivència entre els dos assaltants i els seus ostatges va relaxant-se i una estranya simpatia sorgeix entre ells quan comencen a reconèixer-se l’un en l’altre.
Més informació
L’Estanquera del Raval neix com una adaptació contemporània de La Estanquera de Vallecas (José Luis Alonso de Santos), però traslladada al context actual del Raval barceloní. La nostra obra qüestiona els discursos hegemònics sobre la pobresa, la precarietat laboral i la repressió estatal, posant el focus en qui són els veritables culpables de la misèria.
La precarietat no és una opció, sinó una imposició. El capitalisme tardà ha normalitzat la pobresa com a destí, no com a fracàs del sistema. Els discursos sobre l’esforç i la meritocràcia amaguen que milers de persones treballen sense sortir de la pobresa, mentre els veritables responsables (bancs, governs, grans corporacions) es beneficien de la seva explotació. La nostra obra desmunta aquesta narrativa i pregunta: qui és el veritable delinqüent: el que roba per menjar o el que condemna a altres a la fam?
