El batec: Josep Pedrals & Xavi Lloses
Sinopsi
El Palau de la Música Catalana és una casa de música i poesia. Dues arts inalterables al pas del temps, que deixen una empremta sense marca visible però de profunda cicatriu. Aquesta mateixa màgia és la que envolta el trànsit dels solsticis, un relleu perceptible a través de la llum, la temperatura i el gest. Amb quatre revetlles poètiques celebrarem el pas de les estacions a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català. Quatre manifestacions en les quals engegarem cerques òrfiques, vibrarem amb una ciutat que ens sacseja, ballarem poesia com qui s’interroga davant d’un mirall, i invocarem poetes que s’alcen electrificades.
Programa
– Un altre recital de poesia?
– Sí, però aquesta vegada hem volgut saber per què els fem i com els fem, els recitals. Els hem volgut disseccionar, entre la convicció i la paròdia, per reanimar-los tot seguit.
– Per què?
– Home, perquè, després de tants anys, ja n’hem fet de tots colors, en els llocs més insospitats i davant dels auditoris més heterogenis, i ens calia saber d’on venia i on anava, tot plegat.
– Tanta poesia, tanta poesia…
– Oh! T’imagines que, en el fons, no anàvem del tot desencaminats, i això de sentir poemes i ballar-los resulta que és una faceta important de la vida espiritual i ociosa?
– Ai, senyor! I, qui sereu?
– Ho farem en Josep Pedrals i en Xavi Lloses, que tenim el cul pelat de fer el ximple als escenaris.
– Que Déu ens agafi confessats!
