L'aventura d'avorrir-se

L’avorriment, i la seva presa de consciència per part dels infants, és un ‘temazo’ pels pares i mares. Hi ha un moment en què, de forma aparentment inexplicable, els petits deixen de jugar amb qualsevol cosa que troben al seu abast, per a viure un autèntic ‘horror vacui’ cada cop que es troben sense saber què fer.

Deixeu a un infant d’uns 4 anys només amb un aneguet de goma. És possible que als primers minuts brami, però després, veurem com a poc a poc s’inicia una autèntica aventura d’on sorgiran dracs, gegants i d’altres éssers fantàstics.

L’Estaquirot Teatre, una companyia que porta més de 40 anys treballant amb el teatre familiar, demostra amb ‘L’aventura d’avorrir-se’ com en saben d’explicar històries als infants i a les seves famílies. Llenguatge entenedor, un ritme adequat (sense ser frenètic però tampoc que porti a la dispersió), elements escenogràfics màgics i sorprenents, música divertida i un contingut educatiu, tant pels petits com pels grans. O es que pot ser no som els pares i mares els que, motivats pel nostre estrès diari, volem emplenar amb activitats i milers de joguines el temps dels nostres fills i filles?

Un espectacle ideal per gaudir-ne en família i després seguir comentant a casa. Gràcies a l’Estaquirot podrem citar l’exemple de la Rita cada cop que sentim allò de ‘M’avorreixoooo!!!’.

L'Aventura d'avorrir-se és un espectacle familiar que interpel·la la consciència dels pares sobre l'obsessió que molts tenim per "estimular als nostres fills" amb l'objectiu de preparar-los millor per a un futur laboral que preveiem incert. La primera escena és de fina ironia i tota la platea va esclafir a riure, els grans com a catarsi i els petits per la comicitat de la situació. La resta del muntatge reivindica la màgia de la imaginació amb una exquisita senzillesa. Val a dir que la música està molt encertada. El meu company, el Roberto, li va semblar que aquest espectacle reflexiona sobre com s'hauria d'omplir el temps dels nens i que exalta el valor del joc en la seva essència més pura.
Per la seva banda, la Sofia, de 6 anys, diu "aquesta obra m'ha divertit. M'ha fet gràcia quan la mare acompanya a la Rita a les extraescolars i ella no vol. Em va agradar que jugués amb un aneguet". I la Serena, de 3 anys, s'ho va passar pipa veient les titelles i ballava molt en els moments musicals. L'escena del gegant blanc li va fer por, però després va acabar rient.

Molt recomanable!!