A Las Rosas de Papel, una vetllada amb Jaime Gil de Biedma, en Pep Munné ens convida a acostar-nos a l’obra i al personatge d’aquest poeta, amb música en directe de Lluís Carmona al piano.
Sinopsi
Fa uns quants anys vaig tenir la fortuna de conèixer Jaime Gil de Biedma. Vaig conversar amb ell tres vegades: a casa d’Ultramort; en un viatge per a una representació de Hamlet a l’Ametlla de Mar i en un local nocturn. No és gaire, però vaig quedar profundament impressionat. Confesso que en aquell temps ni tan sols coneixia algun dels seus poemes. Però el personatge, la conversa, la lucidesa, el pausat apassionament i el sentit de l’humor es van gravar en la meva memòria per sempre. Posteriorment vaig llegir amb profusió la seva obra. El personatge que jo havia conegut s’hi despullava impúdicament i es reflectia a si mateix com un mirall- ‘Sempre vaig voler ser poema, no poeta’-. Era una persona i personatge cop. Fou el principi d’una obsessió.
Des de llavors l’home i la seva obra es converteixen en part del meu imaginari i copegen repetidament el meu cervell pugnant per sortir.
Això explica aquest espectacle. No en tinc prou de llegir els seus poemes, estimo també el personatge.
Avui dono sortida a aquesta obsessió. Potser això és el motor de la creació artística. La necessitat dalliberar una obsessió. No n’estic segur, però en tot cas, aquí està.
Pep Munné
