Las guerras de nuestros antepasados és un espectacle basat en la novel·la de Miguel Delibes amb adaptació d’Eduardo Galán i dirigit per Claudio Tolcachir.

Sinopsi

Un crit contra la violència de les guerres és la línia mestra de la novel·la de Miguel Delibes Les guerres dels nostres avantpassats, publicada el 1975. Des del nom del protagonista, “Pacífic”, fins al final terrible de l’obra, l’autor val·lisoletà va defensar al llarg de les seves pàgines la pau davant de la guerra i la no-violència com a camí de vida.

Com a adaptador he volgut destacar el caràcter complex de Pacífico Pérez, la seva submissió als poderosos, la seva resignació gairebé franciscana davant d’un destí gravat a la seva memòria des del bressol amb les històries de les guerres que li explicaven l’Abue, el Bisa i el Pare. He respectat l’esquema original de la novel·la de les set entrevistes mantingudes pel Pacífico amb el psiquiatre de la presó. S’hi expressa amb plena llibertat i amb el millor llenguatge rural castellà, que amb tant d’encert li va concedir el seu autor original.

He de reconèixer en aquestes línies, sobretot, la gratíssima col·laboració rebuda per part de l’actor Carmelo Gómez (natural d’un poble de Lleó), que amb tant d’entusiasme com de coneixement ha treballat amb mi per “polir” l’última versió del text que ara presentem. I, per descomptat, agrair a Jesús Cimarro la seva apassionada i compromesa participació en aquest projecte des del minut u.

Eduardo Galán

Durada:
85 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Eduardo Galán

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Eirene Ramos
Teatre Barcelona

Les guerres de tots

Las guerras de nuestros antepasados, és d'aquestes obres que no et deixen indiferent, que et toca a fons i sobretot si en la història de la teva família les guerres han tingut un paper cruel i que ha deixat empremta per sempre.

El text de Delibes, en la seva adaptació d'Eduardo Galán, amb direcció de l'argentí Claudio Tolcachir, és una intel·ligent i delicada crítica a la absurdez de la violència i en conseqüència a totes les guerres. Un text que és història viva del nostre país, interpretat amb un mestratge sublim pel Carmelo Gómez acompanyat del Miguel Hermoso.

Carmelo Gómez és d'aquests actors que mai defrauda damunt de les taules, és una delícia sofrir, gaudir i riure amb el seu Pacífico, el personatge protagonista d'aquesta història emocionant, cruel, i que és comuna a les històries de molts homes de l'època, que per un suposat honor, per ser fidels als valors familiars impostas, es veien obligats a renunciar als seus propis valors, a la seva manera de ser, a la seva vida.

Esment especial també mereixen l'espai escènic i la il·luminació; sense sortir d'aquella presó on el psiquiatre de la presó, Miguel Hermoso, va desgranant els misteris i els perquès d'en Pacífico.

Una obra que emociona, que et porta a records propis familiars, a històries comunes que no haurien de repetir-se mai i que et recorda que el més bell d'aquesta vida és la revolució de ser fidel a un mateix, a pesar que això signifiqui anar en contra dels valors de la teva pròpia família.

És imprescindible i hauria d'esgotar entrades cada nit!

24/09/2023 - Teatre Goya
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un altre recital de Carmelo Gómez

El 1975 Miguel Delibes escrivia la novel·la Las guerras de nuestros antepasados, una forta crítica a l’absurditat de la violència i especialment de les guerres. Fins i tot diria que va de l’absurditat de la naturalesa humana en general, amb personatges que es mouen pels seus instints i un protagonista –de nom, Pacífico- que s’enfronta al “garrote vil” per honestedat i bonhomia. Un protagonista que prové de l’Espanya rural (el que ara potser anomenaríem “la España vaciada”) i que va desgranant, des de la presó, una vida tan real com esperpèntica. No és estrany, però, veure novel·les de Delibes damunt dels escenaris, transformades en famosos monòlegs (Cinco horas con Mario o Señora de rojo sobre fondo gris) o peces més corals (La hojarasca o Los santos inocentes). Suposo que el secret està en una prosa clara i fluïda, que parla de tu a tu a l’espectador i que tracta temes a vegades molt concrets... però al mateix temps molt universals.

Aquesta interessant adaptació de Eduardo Galán, amb direcció de l’argentí Claudio Tolcachir (La omisión de la família Coleman, El viento en un violín), ens presenta només a dos personatges en escena i es basa en les entrevistes del psiquiatra de la presó amb el protagonista. A banda, tenim un escenari pràcticament nu, amb una estructura amb rodes que canvien els mateixos actors i que el dia que jo vaig assistir va donar algun que altre petit ensurt... La resta, actuació pura i dura. Paraula i gest molt afinats, que en mans de Miguel Hermoso i Carmelo Gómez es converteixen en un petit recital. El cas de Gómez és realment meritori, ja que es tracta d’un actor molt tècnic –només cal observar com respira, com treballa la veu i fins i tot el cos- que malgrat tot omple sempre les seves interpretacions de sentiment i veritat. Cada vegada que ve a Barcelona (Todas las noches de un día, El alcalde de Zalamea) es converteix en una oportunitat per veure a un actor de raça, d’aquells que hem conegut i admirat al cinema però que demostren dia a dia que superen tots els terrenys artístics que es proposen.

13/09/2023 - Teatre Goya
Andrea Garriga
Teatre Barcelona

Imprescindible

Hay quien piensa que los proyectos y los personajes te eligen. No sé qué pensará sobre ello Carmelo Gómez, pero es evidente que Pacífico Pérez, el protagonista de la novela de Delibes, ha cobrado vida y ha decidido poseer al actor. ¡Qué interpretación tan sublime! Conectado a su personaje desde el primer segundo al último, el intérprete se adueña del tiempo y el espacio con una elegancia y aparente facilidad extraordinaria. Pero no lo hace solo, Miguel Hermoso lo acompaña durante un interesante interrogatorio en el cual el actor mantiene una escucha y una presencia de admirar.

Durante la trama, el personaje de Carmelo no hace más que recordar: emocionarse, enfadarse, burlarse, reírse de su pasado... Cuenta la historia de su vida y el espectador viaja con él por su memoria logrando imaginar esas vivencias con todo lujo de detalles. El imaginario del actor en cuanto a la creación del personaje es impresionante, pues solo cuando el intérprete ha vivido de verdad todas esas escenas en su imaginación es capaz de transmitirlas como lo hace Carmelo.

Cuando las interpretaciones son tan ricas y la imaginación llena el espacio, la escenografía –que en ocasiones recuerda a un campo de batalla–, queda en un segundo plano y así se ha planteado en este montaje.

En cuanto a la trama, los temas que Delibes trata son muy interesantes: cómo se heredan las guerras de nuestros antepasados, los estragos que provocan estas indirectamente en las nuevas generaciones, el papel del hombre en la sociedad, la sombra de la masculinidad que a tantos hombres persigue, el papel de la educación y la familia en la vida de una persona... Aunque la novela del autor vallisoletano se publicó en 1975 sigue tratando asuntos muy latentes todavía en nuestra sociedad.

Quizá no somos una generación que haya tenido que vivir una guerra, pero sí seguimos luchando entre la pólvora y las ruinas que esta ha dejado a nuestro paso. Una obra muy amena y profunda con unas interpretaciones magistrales. Imprescindible.

Visto en 26/01/2023 - Teatro Bellas Artes (Madrid)

17/05/2023
Amanda H C
Teatre Barcelona

Preguntas del pasado muy bien formuladas en el presente

Hay herencias que duran generaciones, que no se logran extinguir y que destruyen formas de pensar y de vivir. Es solo uno de los temas centrales que atraviesa Las guerras de nuestros antepasados, publicada en 1975 y mantenida a día de hoy como célebre propuesta para dejar de idealizar los tiempos de otros siglos que tanto siguen influyendo en el presente.

Claudio Tolcachir dirige una obra pausada en su puesta en escena, pero acelerada en emociones. Las guerras y las pasiones humanas van marcando el hilo conductor de las confesiones de un protagonista a su psiquiatra. Es más de sobra conocido el monumental talento que tiene Carmelo Gómez sobre los escenarios (en realidad, ¿dónde no lo tiene si lleva toda la vida atrayéndonos también con sus trabajos en audiovisual?), pero en esta ocasión, creo que tiene en su piel uno de los mejores personajes de su carrera. A su lado y frente a frente, Miguel Hermoso cuida cada detalle de su doctor y nos atrapa con un trabajo que acompaña al público y con una voz exquisita que inunda el patio de butacas. La generosidad (e imagino que amistad fuera de las tablas) de ambos intérpretes en escena es más que palpable.

Esta adaptación de Eduardo Galán, basada en la novela de Miguel Delibes es un diario abierto, una escucha al pasado y a los problemas que pueden estrangular diferentes formas de vida y una llamada de atención hacia aquellos que nos les ha alcanzado una bala en cualquiera de los frentes con los que el hombre gobierna el mundo.

Visto en 10/02/2023 - Teatro Bellas Artes (Madrid)

17/05/2023 - Teatre Goya
Victòria Oliveros Layola

Una obra molt amena i profunda amb interpretacions magistrals on l’únic punt a millorar potser és el so. Costa entendre de vegades allò que ens narra Carmelo. Un Imprescindible de la temporada

30/09/2023
Josep OS

Ahir vaig anar al Teatre Goya per veure l’adaptació que ha fet Eduardo Galán i magníficament dirigida per Claudio Tolcachir de la novel·la de Miguel Delibes. L’obra ens situa en una presó per fer-nos arribar els diàlegs que durant set dies mantenen el metge psiquiatre del centre amb un intern anomenat Pacífic. Un home d’un entorn rural i que al cap només guarda els relats de les guerres que li explicaven els seus avantpassats, ell és fràgil, ingenu, noble, sensible i el psiquiatre coneixedor de la seva personalitat vol intentar per tots els mitjans que no es compleixi la condemna per l’homicidi que inesperadament va cometre. Uns diàlegs que passen de la violència a la tendresa que et commouen i amb què és impossible no emocionar-te. i que en el fons són un al·legat a la no-violència i les guerres. Una minimalista escenografia amb uns mòduls que mouen els actors i una encertada tènue il·luminació. I quant a la interpretació em faltarien qualificatius per valorar la feina de Carmelo Gómez, resumit en una sola paraula, està IMMENS. Però no només ell sinó també Miguel Hermoso fa un treball excepcional. Bravo, bravo per tots dos.
No cal dir que és un imprescindible que cal veure si o si.

26/09/2023
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La adaptación teatral de la novela de Miguel Delibes me ha sorprendido muy gratamente.
Y es que Carmelo Gómez ha hecho del personaje de Pacifico una persona con el que el público empatiza, lo siente cercano y que eleva el montaje muchísimo.
Carmelo ha hecho suyo el personaje de Pacifico. Sus gestos, su acento al hablar, su expresión corporal. Es una actuación brutal y solo por ello hemos disfrutado de la historia que nos contaba el personaje desde prision.
Porque Pacifico esta a punto de ser juzgado a peña de muerte y su historia nos va a ser desvelada.
Una obra muy recomendable donde el único punto a mejorar quizás sea el sonido. Cuesta entender a veces lo que nos narra Carmelo.
Muy recomendable!!

06/09/2023

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Carmelo Gómez: “He perdut oportunitats per ser guerrer, com la d’estimar”

Carmelo Gómez ha arribat a l’entrevista amb bicicleta assegurant que és un plaer fer els 10 km que separen casa seva del centre de Madrid. Se serveix un cafè i […]

8 setembre 2023