El director Ferran Utzet porta a escena la mítica Our Town, del dramaturg nord-americà Thornton Wilder, Premi Pulitzer de teatre 1938 i autor d’El llarg dinar de nadal. Una peça metateatral sobre què significa ser humà.

Sinopsi

En un teatre, el regidor presenta al públic la vila rural de Grover’s Corners, a New Hampshire (EUA), i els seus habitants: les famílies Gibbs i Webb, que són veïnes. Especialment l’Emily Webb i el George Gibbs, que aviat s’enamoraran i es casaran. Al llarg de dotze anys se seguiran els canvis en la vida d’aquesta parella: de la mundanitat a la devastació passant pel romanticisme. Un microcosmos del cicle de la vida que és, en paraules del dramaturg Edward Albee, “la millor peça americana que s’hagi escrit mai”.

Durada:
120 minuts

Idioma:
Català

Properes actuacions Teatre Kursaal de Manresa, Manresa

JUNY

Dissabte 1

20:00h

JUNY

Ds 1

20:00h

Més

Menys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

La quotidianitat a escena

La vida i la mort, la quotidianitat, a Grover’s Corners, una petita localitat nord-americana de l’estat de Nou Hampshire, fonamentalment d’ideologia republicana, a principis del segle XX, és l’eix narratiu de La nostra ciutat, un text de Thornton Wilder guardonat amb el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1938. Es tracta de possiblement la peça més representada als Estats Units, on es diu que no hi ha dia que una companyia, ja sigui professional o amateur, no la porti a escena. És un text recorrent en escoles de teatre d’arreu del món, bàsicament per la senzillesa i el ritme dels diàlegs i seu caire dinàmic i coral.

Estructurat en tres actes diferenciats per salts en el temps (1901, 1904 i 1913), el muntatge esdevé un cant als petits i grans esdeveniments vitals i una reflexió sobre la mateixa naturalesa de viure. Traspua en els diàlegs la naturalesa conservadora de la peça, a l’entorn de temes propis d’una societat amb una classe mitjana religiosa i costumista, com ara el matrimoni o el paper de la família i el rol dels seus membres. Els Gibbs i els Webb són els protagonistes d’un microcosmos particular, dues famílies veïnes que acaben emparentades per efecte de l’amor. I és l’amor l’autèntic guia del viatge per la vida, des del seu naixement fins a la mateixa dramàtica mort.

La direcció corre a càrrec de Ferran Utzet, que aconsegueix amb talent extreure del text, que convida a la lentitud en els dos primers actes, una coreografia de moviments i un ritme agradable, ben portat. El tercer acte, en canvi, conté tota l’emotivitat que mancava en els primers, i es diferencia en excés de la resta. L’imponent escenografia, a mans de Josep Iglesias, mancada d’elements (perquè, com diu la narradora, no hi fan pas falta) com un Dogville versió light, desapareix, i el cementiri ocupa l’espai. Si bé l’escena intensifica la connexió amb l’audiència, la lentitud, les excessives reflexions, i la intervenció de tants personatges exageren lleugerament allò que vol transmetre, i provoca un salt que trenca el ritme i situa l’espectador en una dimensió objectiva i emocional que poc té a veure amb el que s’havia anat treballant. Si bé aquest és un apunt que caracteritza el text, la direcció d’actors probablement fomenta l’exageració en els sentiments, en la modulació de la veu, en el to, aconseguint un marcat ritme dramàtic americà. Si bé s’adequa al text, resulta poc creïble a casa nostra, forçat, sobreactuat, potser. En Carles Martínez o la Rosa Boladeras se senten com peix a l’aigua en un context com aquest, més que altres actors i actrius, per la modulació dels seus textos, i destaquen pel seu talent, fent una contribució fantàstica a l’ambient de l’indret i de l’època. L’estil de la Mercè Pons, per posar un exemple, no és ben bé aquest, però el seu ofici en facilita l’adaptació.

La Rosa Renom excel·leix com a narradora universal, amb una mirada externa que introdueix personatges i moments, i situa l’espectador en un univers que, malgrat ens sona d’altra època, és perfectament vigent en alguns territoris nord-americans. Es mou amb destresa sobre l’escenari i aconsegueix ésser transparent a la vora dels protagonistes. Un treball de mèrit.

En una escenografia tan austera, amb els actors i actrius representant amb mímica cada acció, sorprenen uns efectes de so utilitzats en moments concrets: so de plats i estris de cuina, cullerades, etc. A mesura que l’obra avança, sembla com si el seu ús fos aleatori, inconsistent. No enganxa, no ajuda i crea una sensació artificiosa, gratuïta i forçada. No cal, i més aviat distreu.

Globalment, un teatre que et transporta i t’emociona, un text solvent ben treballat i ben resolt.

22/10/2023 - Teatre Lliure – Montjuïc
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una obra mestra

Our Town ( La nostra ciutat) es va estrenar a Broadway el 1938, es va portar al cinema el 1940 i mesos després se'n va fer una adaptació radiofònica. S'ha representat un munt de vegades dins el teatre amateur, però aquesta és la primera vegada que es representa a Barcelona amb un repartiment d'actors professionals.

Un repartiment nombrós! Una quinzena de grans actors i actrius professionals, de diferents generacions compartint escenari.
Rosa Renom (regidora, narradora), Guillem Balart, Jenny Beacraft, Rosa Boladeras, Tai Fati, Oriol Genís, Paula Malia, Carles Martínez, Biel Montoro, Lluís Oliver, Mercè Pons, Xavier Ripoll, Isabel Rocatti, Josep Sobrevals i Albert Triolar protagonitzen aquesta peça, del dramaturg nord-americà Thornton Wilder, al Teatre Lliure de Montjuïc.
Ells representen el metge, la mestra, el frare, el repartidor de premsa, el repartidor de llet, les dones de la ciutat, els nens... en definitiva tots els habitants que podem trobar en una ciutat petita. Una ciutat com tantes, on la gent neix, creix, s'enamora i mor.

Es tracta d'una peça metateatral dividida en tres actes. Primer acte: Un dia a la nostra ciutat (maig de 1901). Segon acte: Amor i matrimoni (juliol de 1904) i Tercer acte: La Mort (1913), el més fosc i emotiu de tots, amb un monòleg final que fa posar la pell de gallina.

El muntatge compta amb la direcció de Ferran Utzet, que ha fet una feina realment impressionant. Utzet aconseguint extreure i mostrar l'essència de tots els personatges (honestedat i sentiment).

La dramatúrgia de Llàtzer Garcia, el vestuari de Berta Riera, la caracterització d'Anna Madaula, la direcció musical de Carles Pedragosa i el moviment de Marta Gorchs també són molt importants en aquest muntatge.

L'espai escènic de Josep Iglesias s'ha dut a terme tal com va deixar indicat l'autor, sense escenografia ni utillatge. L'escenografia es construeix a partir de les descripcions de la narradora, la imaginació de l'espectador, l'ambientació sonora i la interpretació dels actors a través del gest i la paraula.

Els actors, tots quinze, fan una feina excepcional. Treballen el gest i el moviment amb molt de rigor. Hi ha sincronització entre el moviment i el so ambiental. Una feina actoral molt minuciosa i d'un esforç considerable.

La il·luminació de Guillem Gelabert i el so de Guillem Rodríguez són superimportants en aquesta obra. La il·luminació aconsegueix crear espais emocionals. Pel que fa al so hi ha de diversos tipus. Hi ha sons ambientals, com el soroll dels animals (gallines, cavalls) i el so dels objectes (botar d'una pilota, el so del pas d'un tren, el cop del diari que cau a terra, el so de les ampolles de vidre, el soroll d'uns coberts ja sigui mentre es bat uns ous, el so del tall d'un ganivet, la cullera que recull la sopa del plat...)

Aparentment, sembla una obra senzilla, però al final t'adones que és molt més profunda del que a priori sembla. És poètica, hipnòtica, commovedora, honesta.

La nostra ciutat parla d'una ciutat petita on la gent neix, creix, s'enamora i mor. Parla dels grans misteris de la vida, de la quotidianitat del dia a dia. Parla sobre què significa l'amor, la vida i la mort, de la importància de les coses senzilles, de parar i observar els petits detalls, de la importància de riure, plorar, estimar, i trobar a faltar. Parla de prendre consciència de viure i d'aprendre el significat d'estar.

Personalment, m'ha agradat molt aquesta obra tant per la manera de portar-la a escena, com pel seu missatge. He connectat moltíssim. El meu pare va morir molt jove. Va ser en aquell moment quan vaig adonar-me que la vida era molt curta. D'aleshores que he viscut i he valorat tot el que m'ofereix la vida, sobretot les petites coses. Passejar per la platja, mirar el cel o la lluna (com els habitants de Grover's Corners), caminar per la muntanya... Saber que el sol fet d'estar viu és meravellós, que cada minut que passa és important, que vivim i al mateix temps morim.

"Oh, terra, ets massa meravellosa perquè ningú pugui adonar-se de tu"

No us la perdeu!

16/10/2023 - Teatre Lliure – Montjuïc
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La complexitat de la condició humana

Our town és una de les obres més representades als Estats Units des de la seva creació, el 1938, i per molts una de les millors ambaixadores de la seva dramatúrgia. Thornton Wilder, l’autor, va rebre tres premis Pulitzer al llarg de la seva carrera i durant molt temps va ser considerat uns dels escriptors americans més importants. Avui en dia està una mica oblidat, tot i que la profunditat i senzillesa aparent de les seves obres –també és autor d’El llarg dinar de Nadal- encara emociona i convenç. Potser un dels seus secrets és que feia un teatre força modern per a la seva època, amb influències brechtianes i la utilització d’una sèrie de recursos que llavors podien semblar revolucionaris: l’ús del narrador, la prohibició d’utilitzar atrezzo, la predilecció per l’escenari nu, etc.

L’obra explica la història d’un poble fictici en el que no passa mai res, i és precisament aquesta monotonia i aquesta repetició de les rutines el que fa que anem endinsant-nos en la complexitat de la condició humana. I és que en la simplicitat i en tot allò que sovint passem per alt també hi pot haver drama, i amor, i tots els sentiments que ens proposem. Wilder utilitzava sovint temes com la filosofia i la religió en les seves obres, i aquesta no és precisament una excepció.

El gran perill de fer aquest tipus d’obres a l’actualitat és que puguin semblar antiquades o superades. És per això que cal anar molt en compte i tractar el text, i tots el recursos que demana, amb molta cura. Ferran Utzet –basant-se en l’adaptació de Llàtzer Garcia- ho ha fet amb elegància, sense estridències i posant tot el pes en les interpretacions. En aquest sentit, Rosa Renom frega l’excel·lència com a narradora omniscient i un pèl irònica que condueix la trama, que presenta els personatges i, fins i tot, els hi anticipa el futur. La resta (Mercè Pons, Rosa Boladeras, Carles Martínez, Guillem Balart, etc.) està totalment en consonància, apostant per un bloc ferm i equilibrat. Potser valdria la pena destacar, però, a Paula Malia que defensa el difícil paper d’Emily Webb i que se’n surt molt airosa, sobretot en les escenes finals.

Estem davant, doncs, d’una peça i un muntatge imprescindibles per a aquells que estimin els clàssics però es resisteixin a veure’ls com a peces de museu. Aquí hi trobaran un muntatge que ha aguantat el pes de la tradició i ha apostat, a la vegada, per solucions escèniques actuals i molt ben resoltes.

15/10/2023 - Teatre Lliure – Montjuïc
Jordi Casas Duocastella

A “La nostra ciutat” coneixem el poble de Grover’s Corners a començaments del segle XX i una àmplia representació de personatges, principalment agrupats en dues famílies. Dividida en tres actes que cobreixen un espai de 12 anys, anem coneixent personatges de manera didàctica i informal, amb una regidora adreçant-se directament al públic. No sabem cap a on anirà l’obra, que tanmateix no avorreix en cap moment, fins que arriba el tercer acte, que li dona un significat a tot i commou els espectadors.
Amb una escenografia gairebé buida (fins i tot l’obra inclou una broma sobre això), tot el pes recau en el text i en l’ampli repartiment, que està esplèndid. Si hagués de destacar algú potser seria l’actriu Paula Malia. Una obra rodona, molt recomanable.

03/11/2023
Victòria Oliveros Layola

No hi ha una trama gaire elaborada. Simplement la vida. La bellesa del que és quotidià, del pas dels anys, de l’arribada de la vellesa i la mort (M’ha emocionat moltíssim al seu tram final). Rosa Renom frega l’excel·lència com a narradora omniscient i un pèl irònica que condueix la trama, que presenta els personatges i, fins i tot, els hi anticipa el futur. Trencant la 4a paret i fent-nos partícips de la història. Gairebé sense escenografia imaginarem el dia a dia de tots els personatges. I ho fa de manera espectacular. Uns efectes sonors que sonen en els moments justos, unes cançons meravelloses interpretades pels 15 intèrprets que hi ha a escena, una il·luminació meravellosa… Una peça i un muntatge imprescindibles

29/10/2023
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

He leído que esta obra es un hit en America. Y que continuamente se representa. Dicen que se representa cada noche en algún lugar de EEUU.
Y en España es la 1ª vez que se representa.
Después de haberla visto entiendo la grandeza de montaje.
“La nostra Ciutat” nos presenta la vida de los habitantes de Grover’s Corner. No hay una trama demasiada elaborada. Simplemente la vida. La belleza de lo cotidiano, del paso de los años, de la llegada de la vejez y la muerte.
El montaje es una maravilla!
Rosa Renom será la narradora que nos irá presentando a los habitantes de la ciudad. Rompiendo la 4ª pared y haciéndonos partícipes de la historia.
Sin apenas escenografía imaginaremos el día a día de todos los personajes. Y lo hace de forma espectacular. Unos efectos sonoros que suenan en los momentos justos, unas canciones maravillosas interpretadas por los 15 intérpretes que hay en escena, una iluminación maravillosa…
No puedo más que decir cosas buenas de este montaje que me ha emocionado muchísimo en su tramo final.
Destaco a Paula Malia porque su personaje y su interpretación creo que sobresale sellen un elenco tan coral.
Preciosa!

19/10/2023
Josep OS

Ahir vaig anar al Lliure per veure aquesta obra del dramaturg nord-americà Thornton Wilder amb dramaturgia de Llàtzer Garcia i dirigida amb mà ferma per Ferran Utzet. Ens situa al poble Grover’s Corners a l’estat de Nou Hampshire a principis del segle XX, per narrar-nos la vida del poble i els seus habitants al llarg de tres anys 1901, 1904 i 1913. Un poble tranquil on no sol passar mai res i que a través d’una narradora (Rosa Renom) anirem coneixent tots els seus habitants i molt especialment les famílies Gibbs i Webb i amb ells farem una passejada per la seva vida diària i quotidiana i dins de la seva simplicitat intentar descobrir el secret de la vida i la mort i molt especialment el de la felicitat. Tot això transcorre en els dos primers actes de caràcter costumista, que a mi i no vaig ser l’únic se’m va fer sinó avorrit, feixuc. Però arriba el tercer acte i tot canvia ja que et va atrapant, en moments emocionant i ofereix visualment unes impactants escenes amb una tènue il·luminació . Una obra que encara que no té escenografia, només unes taules i cadires que van retirant quan no es fan servir, si necessita 15 actors que pel seu cost només pot oferir el Lliure o el TNC. 15 actors de primera línia Rosa Renom, Paula Malia, Guillem Balart, Xavier Ripoll, Rosa Boladeres, Tai Fati, Biel Montoro, Mercè Pons, Carles Martínez, Lluis Oliver, Jenny Beacraft, Isabel Rocatti, Albert Triola, Oriol Genís i Josep Sobrevals que tots ells fan una feina encomiable ja que en no disposar de cap element ni estris, expressen la quotidianitat a través de la mímica que es fa totalment entenedora. teatre en estat pur. Nou i diferent del que estem acostumats, cal veure-la.

15/10/2023

Deixa la teva opinió

Informació pràctica

Teatre Kursaal de Manresa, Manresa

Passeig de Pere III, 35, 08242, Manresa

Veure mapa

Sales:
Sala Gran: 803 persones
Sala Petita: 180 persones

Accessibilitat

Les persones amb mobilitat reduïda tenen espais reservats al teatre. En el moment de comprar les entrades, cal que ho comuniquin al personal de taquilla.

La Sala Gran del Teatre Kursaal disposa d’un sistema de transmissió del so per a persones amb capacitat auditiva reduïda. El bucle magnètic serveix per a les persones portadores d’audiòfons o d’implants coclears, que disposen de posició ‘T’. Cal demanar l’aparell a les taquilles del teatre o al personal de sala.

Canal oficial de venta d'entrades
Compra 100% segura
Métode de pagament:
Targeta de dèbit i crèdit