Tot el que necessites per anar al teatre

La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística (periferias)

La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística (periferias)

Qui posa en la teva boca les teves paraules? Per què ens estem cansant tant? Quant d’inútil és tot això? Comencen a gastar-se els nostres actes? Necessito ulls nous. Algú em pot dir quin és el meu drama? La llibertat és la presó més gran de totes les presons.

Tres autores i un autor escriuen aquesta història per a quatre dones i una cantant. Quatre dones descol·locades i incòmodes que ens explicaran els seus pensaments.

Una cantant, creadora d’espais sonors, intervé en la història. Un ballarí escriu des del cos i dinamitzarà el físic. Una directora confecciona aquest vestit de retalls de vida, de pensaments, d’insomnis, de sentiments. Un univers femení i perifèric. Una presó femenina. Una presó d’or. Un equip femení i perifèric d’autèntic luxe.

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • No la vaig poder veure a Barcelona i aprofitant que ha estat tres dies en el meu estimat Teatre de Ponent ( Granollers ) ahir vaig anar a veure aquesta obra. Els textos són de cinc autors diferents el que provoca que en tractar diferents llenguatges teatrals al principi em va descol·locar i reconec que em va costar connectar. A mesura que avança et va enganxant i va acabar per agradar-me i molt. L’escenografia i il·luminació fantàstica simulant una presó amb unes cordes a manera de barrots on les quatre actrius expressen uns desitjos totalment diferents al que realment són. Una exiliada que desitja l’amor d’un negre, una dona amb la vida còmoda i estable que vol ser puta, una que voldria quedar embarassada i no pot i una que s’arrossega com un caragol i que desitjaria ser au i volar a la llibertat. La interpretació tant de les quatre actrius com la cantant Elma Sambeat, magnífica. No se si es tornarà a representar però si així és, la recomano.

    20/10/2015