Tot el que necessites per anar al teatre

La cita

La cita

Quan cau la nit, una parella ha quedat a través d’una pàgina de contactes, en un parc. Cerquen evidentment sexe, ell va lleugerament begut i ella mudada per caçar a un home. No es coneixen i les confiances, la seducció va marcant el seu camí. De cop i volta comencen a succeïr alguns episodis de la trobada que creen incertesa en l’espectador.
Resulta que sí que ja es coneixen i que ja han dormit junts, resulta que tenen família i que el seu nom no coincideix ni amb el nom que han quedat, ni amb el nom amb que quedaren aquella nit. De no res s’ha creat tota una mentida que fa créixer l’espectacle, però després arribar a tal punt que aquesta mentida només pot baixar alt terreny de la veritat. Les mentides s’inventen, les veritats es descobreixen. Quan ve la fi de la trobada, ella, que ben bé podria ser un àngel li dona una clau, és la clau del seu apartament: vine quan vulguis. Però també és la petita clau de la nostra vida, nosaltres en tenim la clau dels petits canvis, és la clau, que parafrasejant Estellés, obri tots els panys.

Fotos

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    “LA CITA” m’atreia per l’autor, en Toni Gomila (Acorar). Aquí ha tractat un tema i llenguatge totalment diferent. Un noi i una noia queden per internet. Una cita d’una nit, sense més. Hi estan avesats. Res de primeres experiències ni expectatives sentimentals. Saben què busquen. I creuen que això és el que necessiten. Però resulta que això ja ho van fer abans entre ells. I a partir d’aquí, el joc canvia, que no vol dir que desaparegui. La seducció continua però primer calen justificacions, excuses de perquè la primera vegada va acabar com va acabar. I es menteix, perquè sembla més fàcil, perquè la mentida amaga veritats incòmodes, per covardia, perquè al cap i a la fi això és un joc… Mentir i tornar a fer-ho quan t’enganxen, i curiosament, més despullats quan més mentim. L’obra peca de repetitiva (ell menteix, ella l’enganxa, ell torna a mentir, ella el torna a posar en evidència…) i no és gaire creïble l’atracció d’ella, les possibilitats que li segueix donant, però el final remunta (arriba per fi el sentimentalisme), recordant el fet que tots tenim la clau per canviar el pany darrera del qual vivim.

    11/09/2016
  • maría j gonzález mondaza

    Seguí con interés la obra: me gustó el personaje trobador y creo que debería haber indagado más en los sentimientos de los personajes, el autor debería haber construido este personaje no sólo como fuente situacional sino como transmisor de ideas y pensamientos de la pareja; a veces los conflictos no quedaban bien dibujados y se me hacía difícil creer que algo así hubiese sucedido en la vida real, ya que el autor buscaba más la sorpresa que la profundidad en las vidas separadas de cada uno de ellos. Temas de interés: el tratamiento de las mentiras, la relación turbulenta de atracción y un futuro atormentado. Mis felicitaciones a los actores.

    27/06/2016
  • L’obra ens va agradar, és molt realista i toca molt bé el tema de les cites i totes les mentides dins d’elles. Els actors fan un bon treball.

    25/06/2016