Sinopsi
Segons el mite bíblic, Judith era una bella dama jueva que va aconseguir tallar el cap al general de l’exèrcit enemic Holofernes, després d’haver-li embriagat i seduït. El subjecte va ser d’inspiració per a nombrosos artistes i pintors, entre d’altres Caravaggio, Goya i Klimt, que representen aquesta icona a través d’imatges eròtiques i sensuals. El seu rostre delicat i bell contrasta amb el fet que acaba de decapitar un home. Seductora i assassina, Judith és un personatge amenaçant per a l’artista i l’espectador, que desperta fantasies temoroses i violentes, barrejades amb un concepte erotitzat de la mort. ‘Les seves accions estan determinades per la passió!
A diferència de la Judith bíblica, la nostra Judith mata no per defensar el seu poble, i si per defensar si mateixa; és una una dona forta i sensual però mortalment ferida d’amor, que arriba a tallar el cap del seu home per poder-tancar en una gàbia, perquè el no pugui escapar-se i estigui condemnat a quedar-se amb ella per sempre. Alhora, també la seva mateixa cap està en gàbia, el que revela la seva cara grotesca i patètica.
En tres diferents retaules Judith es materialitza, surt dels llenços pintats i s’encarna respectivament en ombres, dona ocell i cos foradat de dona embarassada.
Espectacle eròtic-intimista per ombres i cossos poètics.