Inventario, de Bárbara Bañuelos, és un recorregut inusual per una part de la memòria: de la meva i de la col·lectiva, pels objectes i per la intuïció; un joc possible que es desplaça entre la ficció i la realitat i que va recorrent una geografia emocional que s’ocupa des del suposadament insignificant fins al més essencial.

Sinopsi

«De com vaig trobar al carrer la típica foto d’un plat combinat i vaig acabar buscant Hemingway a casa dels avis»

Des de 1996 he estat compilant objectes (principalment plans i de paper) que he anat trobant pel carrer; objectes quotidians, retalls que formen part d’alguna altra cosa i fragments de coses rebutjades.

BÁRBARA BAÑUELOS

«Els meus processos d’investigació-creació tenen com a punt de partida un jo autobiogràfic que esdevé un jo expansiu (un nosaltres), on conceptes com memòria, imaginació, temps o realitat-ficció es relacionen i es posen en joc per pensar-se dins d’un altre lloc, i per transitar entre allò personal i allò social.»

Formada, deformada i transformada entre Burgos, Madrid, Londres i Nova York, compagina la feina amb projectes musicals.

90 db fou la primera peça escènica, amb la qual va guanyar el premi Injuve 2009. Amb Inventario, memorias de una aspiradora ha recorregut els terres d’espais escènics i museístics com MUSAC (León), Artium (Vitoria-Gasteiz), CaixaForum (Barcelona, Zaragoza), Teatro Pradillo (Madrid) o Escena Abierta (Burgos). Mi padre no era un famoso escritor ruso, un documental escénico és el seu treball més recent, una reflexió sobre cos i patiment mental que ha estat presentat al BAD Bilbao: Festival de Teatro y Danza Contemporánea, Festival SÂLMON< (Mercat de les Flors) o La Casa Encendida. Actualment, està en procés de dos projectes: Hacer Noche, una lectura audiovisual, sobre la precarietat laboral, i La mujer (del) Francotirador, un ejercicio de suelo, sobre cos i literatura.