Una Mesa Propia (danza de manos) és un relat coreogràfic i fílmic, una cartografia de presències que ens transporta cap a horitzons de resistències íntimes. I més enllà, és una constel·lació de somnis i visions futures compartides.
Sinopsi
Una Mesa Propia (danza de manos) és un projecte transversal: una pel·lícula, una instal·lació, una creació escènica. Aquesta història està ancorada en un imaginari femení, on es creuen, com personatges d’un diàleg somniat, diverses figures de dones inspiradores (Marián Suárez, Virginia Woolf, Isadora Duncan i Olga Ivanovna Preobrajenskaïa entre d’altres), juntament amb presències més quotidianes: mare, germana, amiga…
Olga Mesa proposa construir un paisatge en continuo moviment i transformació, convidant-nos a descobrir llocs d’una sensibilitat personal i col·lectiva alhora. Els llocs de la nostra fragilitat, de la nostra presència efímera en el món.
Hors Champ // Fuera de Campo
Olga Mesa, clau de la dansa contemporània espanyola dels noranta, viu i treballa a Estrasburg. Ha fet de la càmera la seva còmplice, qüestionant a través d’ella l’experiència de l’espai i la construcció de la mirada, en la qual el seu cos es converteix en eina de visió, subjecte i objecte de les seves narratives. Des de 2010, codirigeix la seva companyia Hors Champ // Fuera de Campo amb l’artista basc fora de format Francisco Ruiz de Infante. Junts desenvolupen noves constel·lacions espai-temporals en què conflueixen i interactuen els seus llenguatges artístics, preocupacions i visions de resistències futures.
