Sinopsi
Amb aquest títol i subtítol situem la nostra tria de poemes al voltant de la sempre precària existència del nostre país. El feixuc i constant to be or not to be, tan català.
Potser encara som aquí perquè hi hem cregut, torracollons, perquè hem resistit i també perquè hem tingut poetes.
Poetes que, al costat del poble, han mantingut l`esperança, la lluita, la flama i, sobretot, la llengua.
Perquè, ja ho sabem, sense la llengua no seríem el que som.
Si és que som…
Tot just dir versos catalans, diversos autors, des de l`any de la picor fins que no se sàpiga si és nen o nena…
Per damunt del soroll de lloros. Prou plors; paraula.
Entre el poble i els poetes, inventant paraules, ha estat posible que això que anomenem Catalunya encara sigui una realitat tossuda, un somni de llibertat, un desig de convivència amb els altres pobles.
Hem fet una mirada cap enrere perquè necessitem trobar el camí. I fer-lo. Un camí.
Restem el que som i serem el que voldrem.
