Helena

Excel·lent interpretació de Quimet Pla en el paper d'”Helena”. Un petit vídeo ens introdueix a la cambra de la filla més hermosa de Zeus a través de la mirada del director/amant, que després restarà mut, callat, durant tota l’obra però que ens mostrarà la seva mirada a través d’una càmera.
A partir d’aquí ens endinsem en un monòleg de Iannis Ritsos adaptat per a la ocasió, en el qual Helena de Troia rememora el seu passat tot descrivint sentiments i moments únics, passant del passat al present en un no res. Una Helena envellida que busca la mirada còmplice del seu amant, que necessita de la seva companyia en un lloc on es troba amb la solitud d’aquell que comença a veure la mort de prop.

Poc versat en obres com aquesta, la interpretació magistral però a mi se’m va fer molt llarga

Gràcies per una estona de bon teatre, molt bona interpretació.

‘Helena’, estupenda adaptación catalana de un poema/monólogo de Iannis Ritsos. El personaje de Helena de Troya en su vejez (e interpretado por un actor), recibiendo una visita (muda), recordando viejos tiempos y especialmente desnudándose en sus sentimientos pasados pero sobre todo “presentes”. Y qué buen juego de miradas: la del personaje hacia el público (y la nuestra hacia él) y la de la visita que recibe/director de escena que graba y emite en un monitor la obra. Lástima que sólo esté 10 días en cartel…