Gesto es todo

Són més de quinze anys els que porta Carlo Mô pujant dalt dels escenaris fent de pallasso, gaudint i transmetent al públic el meravellós món del clown.

Carlos Pérez Aznar (Carlo Mô) es va formar com actor, per especialitzar-se posteriorment en clown, disciplina a la qual s’ha dedicat en els últims anys de carrera.

Alguns dels seus mestres han estat Leo Bassi, Moshe Cohen, Christian Atanasiu, Virginia Imaz, Joseph Collard i Merche Ochoa.

Les seves actuacions s’han pogut veure a New York, Portugal, Buenos Aires, País Basc, Catalunya, Galicia, Navarra, Cantabria, Múrcia, València, Madrid i Aragó.

Des de fa uns anys viu al barri del Raval de Barcelona, i se l’ha pogut veure actuar en molts teatres de Barcelona, com la Sala Muntaner, el Teatreneu, el café-Teatre Llantiol,El Almazen, o la Sala Fènix.

Si us haig de ser sincera, tot i que n’havia sentit parlar d’ell, és la primera vegada que vaig a un dels seus espectacles. Prioritats, falta de temps, interessos,...no ho sé. La cosa és que la Sala Fènix em van avisar que durant el mes de juny dedicaven una programació especial a Carlo Mô, un monogràfic en el que es presentaven quatre dels seus treballs (dos dirigits i interpretats per ell:"Gesto es todo" i "HuMÔ(r)", i dos sota la seva direcció: "En los vórtices del vértigo" i "No me llames solsticio, llamame otoño").

No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig anar a l’estrena del primer de tots.

 “Gesto es todo” és un espectacle gestual, sense paraules, fàcil d’entendre. Un espectacle farcit d’humor, d’il·lusions, de compromís, d’energia positiva, de somriures i emocions, de moments absurds i peculiars. Emocions positives, d’alegria i bon rotllo.

Per mi ha estat com tornar a la infantesa. He començat amb un petit somriure, per acabar deixant escapant aquelles rialles reprimides que tan ens costen sempre de deixar anar. M’he sentit lliure. M’ho he passat genial !!!

Gràcies!!!

Després de més de 10 anys damunt dels escenaris, l'aclaparadora capacitat expressiva del clown Carlo-Mô així com el seu il·limitat univers gestual s'han convertit ja en un dels referents còmics de les sales off de Barcelona. Amb el seu particular to, entre innocent i groller, sense perdre un polsim de tendresa, ha apostat amb Gesto es todo més que mai pel minimalisme. Renunciant a la paraula, aquesta vegada l'actor s'afronta al públic sense més eines que els petits objectes que treu d'una funda de guitarra i que seran la mostra de la seva genial inventiva. Amb la idea del viatge com a excusa, Carlo-Mô ens ofereix un recopilatori d'antics números (amb la petita col·laboració de Mr. Di inclosa) que li serveix d'auto-homenatge i que, sorprenentment, encaixen a la perfecció com si s'haguessin pensat per fer-se junts dins d'un mateix espectacle. Divertida, sorprenent i entranyable, fa descansar tot el pes del show sobre el carisma del còmic que aguanta el pols amb solvència. Així, el seu talent es converteix en el més rellevant de tot plegat i, a la vegada, en el seu límit.