Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

El fill que vull tindre

A El fill que vull tindre l’educació puja a l’escenari amb un diàleg intergeneracional entre intèrprets que van dels 5 als 85 anys. Una qüestió radicalment actual de la mà dels valencians El Pont Flotant.

Sinopsi

El fill que vull tindre és una reflexió sobre l’educació i el paper dels pares, dels avis, dels mestres i dels fills en el procés d’aprenentatge. De la seva importància i del valor, la dificultat i l’esforç que requereix educar. Es tracta d’una dramatúrgia teixida amb el fil del temps, no exempta d’autocrítica, d’humor, tendresa i ironia. Alhora, vol ser un tribut de pares a fills i de fills a pares, malgrat els retrets.

Present, passat i futur es troben a escena per explicar-nos històries que parlen de la vida, de com estimem els nostres fills i els nostres pares i de com ens costa comunicar-nos.

La companyia El Pont Flotant va néixer el 2002 amb una clara voluntat de recerca. Un dels seus trets característics és la barreja constant de realitat i ficció a escena. La matèria prima amb la qual treballen és el sentiment. L’any 2006 se centraven en l’amistat a Com a pedres. Tres anys més tard, van experimentar sobre l’amor ideal a Exercicis d’amor. El 2013, amb Jo de major vull ser Fermí Jiménez, s’acostaven a aquells adults que de nens estava clar que triomfarien de grans i potser ara es veia que tal pronòstic era erroni.

El fill que vull tindre és, com ells mateixos expliquen, el resultat d’un “laboratori generacional”, és a dir, una creació col•lectiva que sorgeix d’un taller de creació escènica coordinat per la companyia en què participen persones de tres generacions.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.